«El procés porta una fractura social i emocional que complica la convivència als pobles». La frase és de Francisco Guisado, alcalde d'Òdena i primer secretari de la Federació XII del PSC. Però aquest és el mateix temor i preocupació que expresen els responsables de la formació d'altres comarques, com per exemple l'alcalde de Castellgalí i primer secretari de la Federació XI del PSC, Cristòfol Gimeno, o, també, un dels alcaldes històrics de la formació de la rosa, Joan Roma. Són alcaldes que viuen el procés i el referèndum des de la incomoditat que els ocasiona que a les seves poblacions es puguin establir diferències entre els partidaris del sí i del no a la independència. «Hem d'intentar que no hi hagi la fractura i que les entitats i la vida del poble no se'n ressenti», explica Guisado.

A les tres comarques, les ordres de l'executiva catalana de la formació s'han intentat aplicar al cent per cent. És a dir, no se cedeixen espais municipals per al referèndum, hi ha un posicionament clarament contrari al procés independentista i s'intenta que tampoc no es posin en risc ni funcionaris ni treballadors públics per la seva hipotètica participació en la preparació o celebració de la jornada de votació.

Majoritàriament, els alcaldes han seguit les directrius, tot i que hi ha excepcions. En alguns llocs perquè els PSC governa amb pacte amb altres formacions (per exemple a Vilada) o bé perquè a les llistes del PSC també hi ha un bon nombre d'independents que poden mantenir opinions que no coincideixin exactament amb les de l'executiva.

Cristòfol Gimeno lamenta la situació general que està vivint el país en aquests moments, perquè «la crispació està superant allò previsible». Gimeno es demana «què pot passar després de l'1 d'octubre, quines seran les mesures que pot prendre el Govern català amb una votació que no serà pròpiament un referèndum». I recorda que «el problema que hi haurà als tribunals serà relatiu, el que pot ser un perill és que hi hagi un conflicte a la societat».

Joan Roma, l'alcalde de Borredà, afegeix que «a nosaltres no ens han escollit per decidir coses d'aquestes (en referència a la independència)» i lamenta que les accions del Govern de la Generalitat els hagin posat al mig del conflicte. Roma va intentar no respondre la petició de la Generalitat perquè aclarís si cediria locals municipals per establir-hi col·legis electorals. Finalment va mostrar la seva adhesió a la legalitat vigent sense apropar-se a les posicions de la Generalitat.

Roma, que afirma que estem davant d'una situació «esperpèntica», va fer arribar a l'ANC de la seva població que podia tenir locals per a la votació que fossin particulars, amb la qual cosa es podia acabar el conflicte de locals. Roma, fins i tot «animaria la Generalitat que confisqués els locals públics que vulgui fer servir durant 24 o 48 hores i així no hi hauria responsabilitats municipals».

L'alcalde de Borredà està especialment preocupat pel fet que sent que la Generalitat ha passat el compromís perquè se celebri o no el referèndum als alcaldes: «traspassar-nos el comprimís i la responsabilitat de dir si es permet o no fer una consulta que el TC diu que és il·legal, no s'hauria d'haver fet».

Roma comparteix amb Guisado i Gimeno la preocupació per una hipotètica ruptura social. Una situació que, de moment, més enllà de les diferències entre partidaris del sí i del no, no ha tingut moments de crisi. En tot cas, les acusacions més pujades de to han aparegut en xarxes socials i amagades en l'anonimat. Aquí hi ha hagut la denúncia de les amenaces contra l'alcalde de Bagà, també socialista, que diumenge va donar a conèixer en un míting amb Pedro Sánchez el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta. Una amenaça que només s'ha denunciat als mitjans de comunicació, però no a la policia. Francisco Guisado admet que, fins ara, la crítica i l'insult cap a ell no ha estat un problema de pes i que només s'ha produït a través de xarxes socials.