La Policia Nacional va interrogar ahir com a investigades una quinzena de persones acusades de crear rèpliques de pàgines web vinculades al referèndum de l'1-O, després que les originals fossin tancades per ordre judicial. Entre elles hi ha un jove de Calaf, Elliot Morales, que va haver d'anar a declarar ahir al matí a la comissaria de la Verneda de Barcelona. Tot i que inicialment li havien manifestat que ho faria com a testimoni, finalment va haver de comparèixer com a investigat, per la qual cosa va requerir la presència d'una advocada.

L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, i la diputada d'ERC Alba Vergés van acompanyar a Barcelona Morales i la seva família. Morales va sortir de l'edifici passat 1/4 d'1 del migdia, després d'haver-se acollit al dret de no declarar.

Segons fonts policials, els imputats estan acusats d'un delicte de desobediència i, després de prestar declaració, van quedar en llibertat a l'espera de comparèixer davant del jutge quan se'ls citi.

Entre els altres citats a declarar com a investigats hi ha el creador de la web marianorajoy.cat, el jove universitari Lluís Montables, enllaç que remetia a la pàgina web oficial sobre el referèndum que el jutge va ordenar inhabilitar. L'enllaç al web marianorajoy.cat, que va començar a circular en les xarxes socials dijous passat, ja està deshabilitat.

Dues persones més van ser citades a declarar a la comissaria de la Policia Nacional de Girona per la clonació del web de la consulta d'independència, suspesa pel Tribunal Constitucional (TC), i van acudir ahir al matí a fer-ho acompanyades d'advocats, atesa la seva condició d'investigades. Un grup de manifestants es va concentrar a les portes de la comissaria per donar-los suport.

Dissabte passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar bloquejar l'accés a tres webs que facilitaven informació dels punts de votació del referèndum de l'1 d'octubre, cosa que permetria deixar inhabilitades les rèpliques de les pàgines tancades. La magistrada també va ordenar bloquejar «els webs que apareguin publicitats en qualsevol compte o xarxa social oficial dels membres del Govern».