La CUP tenia un pla B a Manresa i la pluja no va aconseguir aigualir el seu gran acte a la Catalunya Central, que s'havia de dur a terme a la plaça Major de la ciutat. El teatre dels Carlins va acabar ple com un ou d'un públic entusiasmat, sobretot amb la darrera intervenció, la d'Arkaitz Rodríguez, substitut d'Arnaldo Otegui com a secretari general del partit independentista basc Sortu.

Rodríguez va demanar disculpes per la manera «miserable» amb què el govern del País Basc està especulant per «intentar aconseguir beneficis i prebendes» amb la «revolució democràtica» que hi ha en marxa en Catalunya. Va assegurar que «el nostre govern no representa el poble basc que està amb vosaltres». I va afegir que «els nostres governants no han estat a l'alçada».

El secretari general de Sortu va fer una seriosa advertència que l'esclat de qualsevol tipus de violència donaria al govern central l'excusa que està buscant per anar més enllà en l'escalada repressiva que està portant a terme a Catalunya. Així que, davant les provocacions «de tot tipus que us arribaran aquests dies, somrieu, perquè és una altra manera d'ensenyar les dents».

Com ja va fer dissabte després de ser elegit secretari general de Sortu en la Conferència Política celebrada pel partit a Pamplona, ha marcat com a prioritat per a l'esquerra abertzale «obrir un segon front independentista» al País Basc seguint els passos del procés català. «Gràcies per mostrar-nos el camí», va dir, mentre l'auditori l'interrompia amb crits d'independència. Rodríguez va assegurar que «Catalunya està a punt de deslligar allò que Franco va deixar lligat i ben lligat» i va dir que després de tot el que ha passat els dar-rers dies ha quedat demostrat que era mentida que sense violència es podia aconseguir tot, perquè el moviment proreferèndum de l'1-O no l'ha utilitzat de cap manera i ha rebut la violència d'estat. Així que «sediciosos, sedicioses, si lluitar per ser lliures és ser sediciosos, fruïm d'aquesta vetllada sediciosa». No va ser pas l'única intervenció de caire polític i es van alternar discursos amb mostres de cultura popular, poesia i música.

L'acte el va obrir del diputat de la CUP-CC i activista ecologista Sergi Saladié, que va dir que «ni la pluja pot amb nosaltres» quan encara feien cap als Carlins gent que havia passat per la plaça Major i havia vist l'organització plegant cadires i equips.

Va voler deixar dit que, amb perspectiva, s'ha pogut veure com els passos i l'impuls donat per la CUP al procés l'ha anat portant en la direcció correcta.

Va recordar que el govern central que diu que defensa el diàleg i que s'oposa tan fermament als fets consumats «en 5 anys ha tombat 25 lleis com la de la pobresa energètica» i va advertir que no s'ha recorregut tot aquest camí per després no aplicar els resultats de l'1-O, que són convocar eleccions autonòmiques si guanya el no i fer la declaració unilateral d'independència i posar en marxa el procés constituent si el que guanya el sí.

Entre l'un i l'altre es va adreçar al públic l'activista manresana dels moviments socials Gabriela Arzamendi, que va explicar que «a Mèxic diem que les desgràcies són les que posen a prova la fortalesa d'un poble».

Arzamendi va emmarcar la lluita per la independència en una lluita pels drets socials de les persones que difícilment es pot portar a terme en estructures de poder en què «els governants són responsables de la misèria» d'una gran part del poble pel qual haurien de vetllar.

Tenint el coneixement que aquest fet és així, però la distribució de la riquesa dista molt de ser mínimament justa, li va semblar ineludible intentar capgirar aquesta situació. «Anem bé si és el govern qui té por al poble i no a l'inrevés».