Les latents tensions internes a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) van ressorgir després de l'èxit electoral de diumenge, amb la decisió de la seva copresidenta, Frauke Petry, de no unir-se al grup parlamentari del seu partit per diferències polítiques. Petry, que va aconseguir un escó directe per Saxònia i lidera el sector menys radical de la formació, va anunciar de sorpresa la seva decisió sense haver-la comunicat abans a la cúpula del seu partit, i va provocar escenes de desconcert en la roda de premsa convocada per celebrar el triomf a les urnes.
Amb l'escrutini finalitzat, l'AfD va obtenir el 12,6% dels vots (gairebé 5,9 milions de sufragis), 94 escons, i ha passat a ser la tercera força política, en arrossegar electors des de l'abstencionisme i des de les files conservadores de la cancellera, Angela Merkel. «Hi ha diferències obertes a l'AfD i crec que no hem de callar com una tomba», va destacar Petry al costat de la resta de dirigents, davant dels quals va lamentar que s'hagués actuat en les últimes setmanes com un «partit anàrquic».
A continuació, es va aixecar sense admetre preguntes i, ja fora de la sala de premsa, va declarar la seva intenció de liderar un «nou inici conservador», sense aclarir si pretén crear un nou partit, i va anunciar que formarà part del Bundestag (cambra baixa) com a independent.
El copresident de l'AfD, Jörg Meuthen, va qualificar de «bomba» l'anunci de Petry i Alice Weidel, candidata de l'AfD a la cancelleria, va instar poc després la dissident a abandonar el partit. «Després d'aquest recent escàndol protagonitzat per Frauke Petry, pràcticament insuperable per irresponsable, li demano que renunciï a la seva funció de portaveu i abandoni el partit per no causar més danys», va dir Weidel.
Per part seva, la cancellera alemanya, Angela Merkel, es va comprometre a lluitar per reconquerir l'electorat perdut a favor de la ultradreta i a buscar socis per aconseguir un govern estable, enmig de les pressions des de les seves files per girar cap a posicions més dretanes.
La Unió Cristianodemòcrata i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU) van guanyar per ampla diferència les eleccions generals de diumenge a Alemanya i van rebre així «el clar encàrrec» del votant, segons la cancellera, per encapçalar el proper govern.
El resultat obtingut -el 33%, 8,5 punts menys que quatre anys enrere i el segon percentatge més baix de la seva història- no és, però, «el que hauríem desitjat», va admetre des de la seu de la seva CDU. El seu directe perseguidor, el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Martin Schulz, es va enfonsar al 20,5%, el seu rècord històric a la baixa, mentre que el tercer, la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya, va obtenir un reeixit 12,6%.
«Ens proposem especialment recuperar els votants que han marxat cap a l'AfD. Ho farem a través d'una bona política, destinada a tallar els problemes de la gent», va afirmar la cancellera, que va rebutjar que això impliqui fer un gir a la dreta.
Al CSU de Baviera va haver-hi ja a la nit electoral reaccions nervioses, ja que el partit va quedar per sota del 40% en aquest land conservador i el seu cap de llista, Joachim Hermann, va reclamar «tancar l'espai obert» per la dreta.
«Hem entès el missatge»
«Hem entès el missatge. No podem seguir com si no hagués passat res», va explicar el cap de la CSU i del govern bavarès, Horst Seehofer, que en l'anterior legislatura va mantenir Merkel sota pressió amb l'exigència d'imposar un límit a l'entrada de refugiats.
