El Tribunal de Comptes va fixar ahir una fiança de 5,2 milions d'euros per a l'expresident Artur Mas pel desviament de diners públics per a la consulta del 9 de novembre, que haurà d'abonar abans de quinze dies si no vol que els seus béns siguin embargats.
El tribunal ha dividit el cost del 9-N en diversos blocs i ha assignat una partida econòmica de responsabilitat a cadascun dels ex-alts càrrecs, si bé Artur Mas apareix en tots i per això se'l considera «màxim i últim responsable». Igual que Mas, cadascuna de les persones que apareix en aquests blocs haurà de respondre de forma «solidària».
Així, el tribunal ha estimat que la responsabilitat de l'exconsellera Irene Rigau queda fixada en un màxim de 3 milions d'euros; la de l'exconseller Francesc Homs, en 2,1 milions, i la de l'exconsellera Joana Ortega, en 0,8. Mas i els ex-alts càrrecs tenen quinze dies per dipositar la xifra que s'imposa a cadascun; si no és així, el Tribunal de Comptes procedirà a l'embargament de béns i en un últim cas el màxim responsable serà l'expresident. I per això, la part que els exconsellers no puguin abonar anirà a càrrec d'Artur Mas.
Després de conèixer-se la resolució, els advocats dels investigats van expressar la seva «absoluta disconformitat» i van avançar que presentaran recurs en els pròxims cinc dies. En concret, l'advocat de Mas, Rafael Entrena, va assegurar que la resolució té una fonamentació jurídica «molt defectuosa» i que és un «claríssim exemple de desviació de poder». De la seva banda, l'advocada de Francesc Homs, la manresana Montse Rosell, va insistir que es plantejarà un recurs per les «moltes i greus irregularitats» i va assegurar que no s'ha respectat cap garantia dels presumptes responsables. En el recurs, va avançar que una de les causes per demanar que quedi en suspens l'obligació de pagar és «que s'ha produït una evident indefensió».
Mas va considerar ahir que la decisió del Tribunal de Comptes és «una aberració absoluta i total» i va dir que aquesta instrucció arriba per la «desviació de poder i l'abús de l'estat de dret» i que és «una salvatjada que serveix per intimidar un munt de gent llançant un avís» de cara a l'1-O. Mas va recordar que «n'hi va haver uns quants que vam donar la cara el 9-N, sense allò difícilment viuríem aquest moment a Catalunya, i cal fer pinya. És evident que el que ens demanen no ho tenim i l'intent es portar-nos a la ruïna personal i familiar. Però estic segur que la gent farà pinya i no deixarà que uns quants quedin sols».
La fiança d'uns tres milions d'euros per la compra d'ordinadors portàtils per ser utilitzats a les taules de votació del 9-N suposa gairebé el 60% de la quantitat que el Tribunal de Comptes reclama a l'expresident Artur Mas i altres càrrecs del Govern. En concret, segons informació del Tribunal de Comptes, per aquesta qüestió s'ha determinat un import de 2,8 milions, als quals se sumen 244.663,96 euros d'interessos meritats des que van passar els fets. En aquest apartat, només Mas i Irene Rigau apareixen com a presumptes responsables. Una quantia que suposa el 57,96% del total dels 5,2 milions que hauran de dipositar com a fiança. La següent partida més costosa és la campanya de publicitat institucional, que suma amb els interessos un total de 876.560,63 euros, seguida de l'elaboració del suport informàtic, al qual s'atribueix un Caixa de solidaritat
L'ANC i Òmnium van recordar ahir que mantenen oberts dos comptes com a caixa de solidaritat per fer front a les fiances. Els números de compte són ES78 2100 5000 5102 0017 2439 i ES41 3025 0002 4514 3338 9791.
