Els crits «A tres euros el quilo!» i «Que me'ls treuen de les mans!» no van ser els únics que es van sentir ahir al mercat setmanal de la Font dels Capellans de Manresa. Els paradistes van tenir un competidor decibèlic inesperat: la veu del president d'Esquerra a Manresa, Ramon Fontdevila, que, de parada en parada, anava cridant: «Diumenge, la nova República!», mentre entregava fullets a favor del sí. A canvi, rebia algunes mostres de simpatia, alguna cara de pocs amics i, sobretot, força indiferència. «I, de préssecs, no me'n compraràs?», li va etzibar un venedor sense mirar-se el paper que li acabava de lliurar.

«Ens trobem gent de tot», explicava Fontdevila a aquest diari. «Hi ha gent que obertament diu que no vol embolics, gent que diu que votarà que no (cosa que em sembla molt lloable) i gent que diu que sí. També hi ha persones que, de forma discreta, et diuen que hi estan d'acord i perceben l'oportunitat d'aquest referèndum», afegia.

Fontdevila, amb més militants d'ERC, van portar ahir la campanya del sí a un dels llocs amb més concurrència de la ciutat, el mercat de la Font, un barri on històricament el sobiranisme no hi ha fet gaire forat. Amb tot, Fontdevila es mostrava content de les reaccions de la gent. «He trobat més predisposició de 'podrem!', que no pas 'no ho vull'. La gent s'ho mira amb expectativa. I, de cada un que discuteix, n'hi ha deu que diu que, diuen 'd'acord' i accepten el full».

«La gent que et diu que no et respon que el referèndum no és legal. Però, tot i així, els papers estan sortint molt bé», afegia una militant d'ERC. «Hi ha molta gent que no ho entèn, o que ho interpreta de la forma com es dirigeix des de Madrid», deia un altre militant del partit, Vicenç Ontangas.

Aquest diari, conversant amb paradistes i clients, va poder copsar una gran diversitat d'opinions. «A mi m'és igual el que passi diumenge. Tal com estan les coses, crec que això no s'arreglarà», deia Magdalena Gavarre, responsable d'una parada de roba per a la llar. Una clienta, la Gemma, en canvi, sí que ho tenia clar: «Tenim dret a votar i penso que sí, que hi hem d'anar. Almenys, jo ja tinc la decisió presa», assegurava. Una iaia, la Teresa, a la parada de la fruita, també expressava el mateix: «I tant, que s'ha d'anar a votar diumenge!» La paradista, en canvi, preferia no mullar-se: «Amb els negocis, de política i de futbol, com menys en parlem, millor!

La Maria, venedora d'una parada de bacallà, embotit i olives, deia que segurament anirà a votar, «i serà per votar que no. A mi tots els productes em vénen d'importació, de la resta d'Espanya!,» exclamava. «Jo sí que volia la independència, però sóc un home de pau i, veient el merder que hi ha, no aniré a votar», deia un vianant, en Pere. I un altre comprador, José Luis Sastre, mostrava així la seva equidistància: «Els haurien de tancar a tots dos, els d'un costat i els de l'altre!», deia indignat.