El jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional ha admès la denúncia de la Fiscalia per sedició per identificar els responsables de les concentracions de Barcelona el 20 i 21 de setembre. A la resolució, la jutgessa Carmen Lamela argumenta que hi ha indicis per creure que els fets són constitutius d'un delicte de sedició i defensa que l'Audiència Nacional és competent per investigar-los perquè és un delicte contra la forma de govern. «El delicte de sedició que tracta d'investigar el ministeri fiscal en aquest cas pot atemptar també contra la forma de govern, en tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional», recull la resolució. La jutgessa també demana a la Guàrdia Civil que elabori un atestat amb totes les actuacions que es van fer «per impedir l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'estat en l'exercici de les seves funcions».

L'Audiència investigarà si a les manifestacions hi va haver sedició. El jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional ha admès la denúncia de la Fiscalia després de les concentracions a Barcelona durant els escorcolls i detencions ordenades pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El ministeri públic va presentar la denúncia divendres i, ahir, l'Audiència confirmava que obre una investigació perquè «existeixen indicis» per creure que els fets són constitutius d'un delicte de sedició.

La jutgessa considera que hi va haver una «multitud de persones» entre els edificis que s'estaven escorcollant i que «de manera desordenada i violenta» tractaven d'impedir que els funcionaris de l'administració de justícia i de les forces i cossos de seguretat poguessin fer les seves funcions.

Desperfectes a cotxes oficials

Concretament, i segons els exemples que recull la jutgessa, es van produir desperfectes a cotxes oficials (amb rodes punxades incloses), atac a la seu del PSC i «agressions a militants socialistes» i les accions per impedir que els agents poguessin sortir dels locals escorcollats.

A la denúncia, el fiscal ja apuntava alguns dels esdeveniments a investigar. Per exemple, descrivia els fets davant la conselleria d'Economia de la Generalitat, també les accions a les portes de la impremta de Bigues i Riells, on es van comissar 10 milions de paperetes, i també els fets a la seu de la CUP.

El fiscal no dirigia la denúncia contra ningú en concret però ja apuntava cap als responsables de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, de qui recull diverses declaracions públiques durant aquelles hores que instaven a la mobilització.

El fiscal també apuntava que una portaveu de la CUP, que no identifica, va assegurar a la policia: «Si volen entrar, hauran de passar per damunt dels nostres cossos». La jutgessa demana a la Guàrdia Civil que elabori un atestat en el qual es detallin totes les actuacions que es van produir durant els dos dies.