La jornada més transcendental de la història recent de Catalunya es va saldar amb un balanç de 2, 2 milions de vots i 893 ferits. I amb l´anunci d´imminents nous capítols aquesta mateixa setmana de la pugna política i ciutadana entre els governs de Catalunya i Espanya. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar anit, abans de facilitar cap xifra de vots, que en els propers dies durà al Parlament el resultat del referèndum «perquè actuï en conseqüència». Es perfila així una possible declaració unilateral d´independència que pot disparar inquietants mecanismes estatals per aturar-la.

I ahir l´estat ja en va fer servir de molt contundents per frenar el refèrendum. «Brutals», en paraules del mateix Puigdemont, una definició que facilitaven en safata les esgarrifoses imatges que van distribuir-se arreu del planeta. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van clausurar a cops de porra un centenar dels més de 2.300 punts de votació repartits per tot Catalunya. I ho van fer amb una violenta actuació que va deixar 893 ferits, almenys un parell dels quals greus, mitja dotzena de detinguts i també una trentena d´agents atesos, segons dades del ministeri d´Interior. A més, es va presentar prop d´una cinquantena de denúncies contra les actuacions policials. El govern espanyol no ho va entendre igual: el president Mariano Rajoy va mantenir-se impertèrrit en la postura del no absolut i va atacar la «irresponsable estratègia política» de la Generalitat. «Hem fet el que havíem de fer», va concloure. I va alertar: «aquest és un camí que no du enlloc». Nous capítols per venir.

El portaveu del Govern, Jordi Turull, va avançar anit, quan encara faltaven 15.000 paperetes per escrutar i el vot de l´estranger, que el resultat havia estat de 2.262.424 «paperetes no requisades», de les quals 2.020.144 sí (90%); 176.566 no (7,8%); 45.585 en blanc (2%) i 20.129 nuls (0,89%). El vot favorable supera, doncs, els 1,8 milions del 9-N, una votació en què van poder participar els majors de 16 anys i els estrangers residents. A més, ahir 770.000 persones del cens no van poder exercir el seu dret a vot en haver estat clausurats, precintats o intervinguts 400 centres electorals, segons va especificar Turull.

La jornada va començar molt d´hora, molt d´hora, amb la majoria de centres electorals custodiats des de divendres a la nit per voluntaris disposats a fer front a l´amenaça judicial de clausurar locals amb el braç no armat dels Mossos d´Esquadra. El cos català, però, va mantenir la fèrria directriu del major Trapero de no intervenir si fer-ho suposava posar en risc la convivència. El dispositiu visible dels Mossos es va limitar a una tèbia i aplaudida presència als col·legis electorals. El seu relleu, com reclamava la interlocutòria del TSJC, el van agafar Guàrdia Civil i Policia Nacional, amb unes ordres molt menys benèvoles.

A mesura que s´anaven obrint col·legis i es presentaven les urnes astutament resguardades fins ahir per particulars; mentre es procedia a constituir penosament les taules (majoritàriament configurades a darrera hora per voluntaris) atesa l´ofensiva cibernètica contra la solució digital de darrera hora de facilitar un cens universal, es donaven a conèixer les primeres càrregues policials. Entre les inicials, al poliesportiu de Sant Julià de Ramis, on estava previst que votaria Puigdemont. També en diversos indrets de Barcelona, en ciutats com Girona, Tarragona, l´Hospitalet de Llobregat o Sabadell i en pobles com Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Fonollosa i Castellgalí.

Les esfereïdores imatges que generaven les violentes actuacions policials per escorcollar centres i endur-se urnes escampaven el neguit en cada col·legi, on es reforçava la presència de votants i a l´entorn d´alguns dels quals s´instal·laven barricades. Tot molt d´un passat en blanc i negre que ningú no gosava pronosticar en veu alta vint-i-quatre hores abans. La comunitat internacional, sobretot els grans mitjans, rebien amb estupor la intervenció policial, i se suscitaven titulars categòrics, com el de la CNN: «La vergonya d´Europa».

Els 33 diputats i eurodiputats de la delegació parlamentària internacional, que va viure de prop tant incidents a Barcelona com la calma tensa de Manresa, van contemplar «horroritzats» la resposta policial a una votació que va començar amb somriures i va acabar amb molta tristesa per les càrregues.

El ressò internacional de la boicotejada votació (suspesa pel Tribunal Constitucional) és el fil a què s´agafava anit el President Puigdemont, que en la seva declaració oficial, envoltat de tot el Govern, apel·lava «directament a Europa» per reclamar-li que «no continuï mirant cap a un altre cantó». Puigdemont demanava que «actuï amb rapidesa», ja que la qüestió catalana «ja no és un afer intern, sinó europeu». «Catalunya s´ha guanyat a pols la seva sobirania», concloïa Puigdemont. La petició del President de la Generalitat no obtenia, ahir, el ressò oficial de les grans cancelleries del continent. El Foreign Office britànic insistia que aquesta «és una qüestió d´Espanya» i mostrava de nou el seu «respecte» per la Constitució i les lleis. El líder laborista Jeremy Corbin instava a posicionar-se la premier Theresa May, i la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon denunciava les escenes de violència. La resta, silenci.