El Nobel de medicina, per als descobridors del «rellotge biològic»

Les revelacions de Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young s'apliquen al jet lag que produeixen els viatges transatlàntics i a la funció clorofíl·lica de les plantes i han convertit la biologia circadiària en un ampli camp d'investigació amb implicacions per a la salut i el benestar. Fent servir de model mosques de la fruita, van aïllar un gen que controla el ritme biològic diari i codifica una proteïna que s'acumula en les cèl·lules de nit i es degrada de dia, a més d'identificar altres components que afecten el «rellotge autosuficient intern», va explicar l'Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d'Estocolm.

Ja al segle XVIII, l'astrònom francès Jean Jacques d'Ortous de Mairan va descobrir en estudiar la mimosa que les fulles d'aquesta planta s'obrien en direcció al sol de dia i es tancaven al capvespre, i que l'oscil·lació es mantenia independentment de la llum. Altres investigadors van confirmar més tard que aquest «rellotge biològic» es troba també en animals i humans, i es va començar a anomenar ritme circadià.

Els nord-americans Seymour Benzer i Ronald Konopka van demostrar a la dècada del 1970 que les mutacions d'un gen desconegut interrompien aquest ritme en les mosques de la fruita, uns insectes que també van estudiar anys més tard els tres guardonats amb el Nobel d'enguany. Hall i Rosbash, a la Universitat Brandeis de Boston, i Young, a la Universitat Rockefeller de Nova York, van aconseguir aïllar el 1984 aquest gen, van descobrir la proteïna que codifica i com els seus nivells oscil·len al llarg del dia en sincronia amb el ritme circadià. A través d'un cicle de retroalimentació inhibidor aquesta proteïna podia evitar la seva síntesi i regular els seus nivells en un ritme cíclic i continu, i bloquejar l'activitat del gen, segons Hall i Rosbash.