El Nobel de física va premiar ahir tres científics nord-americans pel seu paper en la posada en marxa del detector LIGO i la detecció de les ones gravitacionals, que Albert Einstein havia anticipat un segle abans.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va destacar que Rainer Weiss, Barry C. Barish i Kip S. Thorne han contribuït de manera «decisiva» per culminar quatre dècades d'esforços i coronar un projecte en què han col·laborat més d'un miler de científics de una vintena de països i que ha revolucionat l'astrofísica.

L'Observatori d'Ones Gravitacionals per Interferometria Làser (LIGO) va detectar el setembre del 2015, encara que no es va difondre fins cinc mesos després, aquest tipus d'ones, les fluctuacions en l'espai-temps produïdes per l'acceleració dels cossos massius quan explota una supernova o xoquen forats negres.

Des que Albert Einstein les va formular en la seva Teoria General de la Relativitat, molts físics havien intentat detectar-les, tot i que fins i tot el mateix científic alemany va arribar a creure que mai es podrien mesurar o va dubtar que no fossin sinó una il·lusió matemàtica.

A final de la dècada del 1950 nous càlculs van provar, però, que aquestes ones transportaven energia, de manera que podrien ser detectades; i el 1974 va ser descobert un púlsar doble -similar a un estel en la seva massa però de dimensions molt reduïdes-, el que demostrava que els objectes en moviment emeten aquest tipus d'ones. La troballa va valer el 1993 el Nobel de física als també nord-americans Joseph Taylor i Russell Hulse.

A mitjan setanta Kip Thorne i Rainer Weiss van iniciar els seus projectes per poder descobrir les ones. Mentre que Weiss desenvolupava detectors a l'Institut de Tecnològic de Massachusetts (MIT), Thorne va començar a col·laborar amb Ronald Drever, que havia construït els seus primers prototips a Escòcia.