El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir ahir a la nit a la cadena britànica BBC que ha de declarar la independència «en qüestió de dies». El president català va afegir que el Govern «actuarà a final d'aquesta setmana o començaments de la propera».

Puigdemont va parlar amb la BBC moments abans que el rei Felip VI fes la seva declaració institucional en què va acusar les autoritats autonòmiques catalanes d'haver actuat amb una «deslleialtat inadmissible». D'altra banda, Puigdemont va considerar que «seria un error que ho canviaria tot» si el govern espanyol intervingués per prendre el control de l'executiu regional català.

A més, va descriure com a «molt decebedora» la reacció de la Unió Europea a l'actuació de les autoritats policials durant el referèndum il·legal de diumenge passat a Catalunya convocat pel seu Govern.

El debat intern

L'independentisme afronta un intens debat intern sobre els pròxims passos a donar, amb almenys dues alternatives sobre la taula que van cobrant força: aprovar una declaració d'independència al Parlament que derivi en eleccions o proclamar ja una república catalana amb un marc legal propi. El matís pot semblar subtil, però a les files dels partits independentistes, segons les diverses fonts sobiranistes consultades, la diferència és considerable, ja que els dos escenaris difereixen en quan entraria en vigor el marc legal previst a la Llei de transitorietat jurídica, aprovada per la cambra catalana i suspesa pel TC. D'entrada, la Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament celebraran avui una reunió en la qual JxS i la CUP proposaran un ple específic, que podria celebrar-se aquest cap de setmana, per debatre els efectes de la jornada de l'1-O.

Puigdemont es va comprometre a traslladar al Parlament els resultats de l'1-O. Segons les diferents fonts consultades, totes les formacions independentistes són partidàries d'aprovar una DU, però el debat se centra en el calat que ha de tenir aquesta declaració. Una de les possibilitats que hi ha sobre la taula és que aquesta proclamació sigui «més declarativa que executiva», amb la perspectiva d'iniciar un procés constituent de la república i celebrar noves eleccions per avalar la declaració i elegir el Parlament que hauria de redactar una constitució, encara que fins a arribar a aquesta cita no entraria en vigor la legalitat catalana que preveu la llei de transitorietat.

L'altra gran opció és que el ple del Parlament aprovi una declaració que proclami la independència i acordi començar a aplicar immediatament la Llei de transitorietat jurídica, l'article 1 de la qual estableix que «Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social». En el PDeCAT hi ha debat sobre quin dels dos escenaris és el preferible, mentre que ERC s'inclina pel segon, com la CUP. Les fonts consultades són conscients que les dues alternatives desencadenarien una reacció immediata de l'Estat, encara que el segon escenari s'entén que seria respost amb més contundència.

Sense mediació ni gestos que rebaixin la tensió, les fonts consultades veuen possible que la DUI sigui resposta per l'Estat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autonomia i la possible detenció de membres del Govern.