Manresa ciutat tancada. Ahir, a les principals artèries de la ciutat els comerços oberts eren franca minoria, però la traca final de la vaga general convocada pel Comitè de Defensa del Referèndum van ser les 28.000 persones, segons la dada oficial feta pública per l'Ajuntament de Manresa, que van desbordar la plaça Sant Domènec al migdia i van omplir de cap a cap la carretera de Cardona.
Des de primera hora del matí els piquets distribuïts en quatre sectors van tancar accessos a la ciutat -des de Sant Joan de Vilatorrada, la rotonda de la FUB i Francesc Moragas- i van dur la convocatòria de vaga als polígons industrials i els barris perifèrics.
Una de les columnes dels barris va protestar amb les mans en l'aire davant la comissaria de la Policia Nacional.
Els accessos van ser posteriorment oberts perquè la gent pogués assistir a la manifestació. A Sant Domènec van confluir els piquets, grups de manifestants que es distribuïen de forma dispersa i milers de persones que van convertir en un embut el Passeig. Moltes optaven per buscar vies paral·leles per anar a parar a prop de la plaça Sant Domènec.
Estira-i-arronsa
Aquesta intenció ràpidament es va fer molt dificultosa i la gent es va anar situant cada cop més lluny de l'epicentre de la convocatòria, que tenia sobre la calçada la pancarta que obria la manifestació: «Pels nostres drets i llibertats, no passaran», al costat del tractor amb remolc des d'on es van llançar consignes megàfon en mà i els periodistes gràfics aprofitaven per tenir més perspectiva per fer fotos d'una marea humana a la qual no se li veien els límits.
La presència dels caps de la Policia Local de Manresa i de responsables dels Mossos d'Esquadra va ser rebuda amb aplaudiments. Els concentrats els obrien pas perquè es poguessin desplaçar entre milers de persones. Buscaven interlocutors per definir un itinerari de la manifestació i així ordenar el trànsit.
Mossos demanava que la manifestació no passés per davant de la Guàrdia Civil per evitar possibles incidents. Però els manifestants ja feia estona que havien decidit col·lectivament passar en silenci i amb les mans alçades per davant la Guàrdia Civil. Les pancartes confeccionades deien «No tenim por de la seva repressió», «Porres contra urnes. Violència contra civisme» i no quadraven amb desviar-se del camí.
L'arribada de mig centenar de bombers va ser rebuda amb una ovació. Tenien la missió d'interposar-se entre la gentada i la caserna, conjuntament amb Policia Local i Mossos d'Esquadra. Els Bombers anaven al capdavant i des del tractor es donaven consignes d'encerclar qualsevol violent per neutralitzar-lo entre tots. La vaga s'havia convocat per rebutjar la violència i no se'n volia gens.
Dos tinents
La manifestació es va aturar per deixar passar la columna de més d'un centenar d'ADF i tractors d'Unió de Pagesos que pujava per Francesc Moragas i que va passar per davant de la caserna en direcció a Fonollosa. Les consignes cantades de «Vosaltres, feixistes, sou els terroristes», «Els carrers seran sempre nostres» i les crides a la independència van cessar.
Els participants a la manifestació van començar a alçar els braços i passar per davant dels membres dels Grups de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil amb dos tinents al capdavant formats per impedir l'accés a la caserna i abillats amb material antiavalots a cara descoberta i els cascos penjant de la corretja. Al carrer del Dibuixant Vilanova hi havia furgonetes dels Mossos.
Eren tres quarts i cinc d'1 i el silenci era tal que se sentien lladrucs llunyans de gossos. Cada vegada que un manifestant llançava una proclama centenars de xxxt el feien callar.
La gent passava per davant dels agents en silenci amb les mans aixecades. Famílies amb els seus fills en cotxets, parelles que només aixecaven una mà cadascun i amb les altres dues no es deixaven anar, avis que no podien aixecar les mans per sobre del cap i al màxim que arribaven era al pit i alguns amb una mà alçada i l'altra tancada amb el dit del cor estès.
65 minuts
I així 65 minuts de manera inin-terrompuda. Els agents miraven cap a l'esquerra a veure si veien el final de la manifestació i no s'acabava mai. Fins a 5 minuts abans de les 2. El servei d'ordre dels convocants havia demanat reiteradament a la gent que es quedava a la vorera que queda davant de la caserna que tirés endavant per pujar per Martí i Pol cap a la plaça Catalunya, que era on acabava la manifestació. Aquesta també es va dispersar quan ja havia passat la cua de la manifestació. Cap incident.
A peu des de Sant Joan
El cos principal de la manifestació va coincidir amb un grup de centenars de persones de Santpedor, Callús i Sant Joan que venia a peu de Sant Joan. Van arribar fins a la caserna i van recular per dirigir-se cap a la plaça Catalunya.
Allà a dalt del tractor que havia obert la marxa i micròfon en mà van parlar Gemma Calmet, de Fonollosa, i Jordi Vila, de Santpedor. Calmet va recordar el ball de bastons de diumenge que va deixar astorada la petita població bagenca. Una actuació que va qualificar de «desmesurada» i que l'únic que podia aconseguir era «sembrar por i odi», però ni una cosa ni l'altra: «Si volien una imatge de violència no la van tenir». La gent va començar a corejar «Som gent pacífica» i «Tots som Fonollosa i no tenim por dels caps de meló». Vila va agrair en nom dels presidents de taula de l'1-O el suport de la gent per fer possible la votació de diumenge. I d'aquí cadascú cap a casa seva.
