Si al migdia hi havia hagut la manifestació més gran que mai es recorda a Manresa, a la tarda hi va haver la segona. Unes 15.000 persones, segons càlculs de l'Ajuntament, van desbordar la plaça Major i van omplir de gom a gom tots els carrers i carrerons adjacents, com ara Sobrerroca, Sant Miquel, les escales del Carme i les places Infants i Europa, entre d'altres.

L'acte, convocat per la Taula per la Democràcia del Bages, va tornar a denunciar la repressió policial de la Guàrdia Civil de diumenge passat, que al Bages va afectar pobles com Sant Joan i Fonollosa. «Ahir jo era a Fonollosa, amb la meva gent, i vaig veure com les iaies, els avis, els pagesos, els joves, la canalla... a tots ells se'ls arrencava el seu bé més preuat, el dret a decidir», va denunciar el president de Pimec a la Catalunya Central, Esteve Pintó, que va fer un dels parlaments. «I ho feien les forces de l'ordre o, millor dit, les forces de desordre de l'estat!», va afegir Pintó, que va xifrar en el 85% el seguiment de l'aturada a Pimec (que va recordar que representa el 99,8% del teixit empresarial).

Durant l'acte, també es van tenir paraules de solidaritat amb la gent agredida de Sant Joan, entre els quals el regidor d'ERC Jordi Pesarrodona, que estava present a la concentració a primera fila. L'actriu Mireia Sirera, que va llegir el manifest, va exigir que «aquestes forces repressives de l'estat desapareguin immediatament de Catalunya», mentre els manifestants a la plaça Major responien al crit de «Fora les forces d'ocupació!». L'altra consigna més corejada ahir, i que s'ha convertit en cèlebre en aquestes manifestacions, és la que deia «Aquestes són les nostres armes» mentre el públic sencer aixecava les mans enlaire.

En els parlaments, també es van poder sentir les experiències de les persones que havien organitzat en secret els preparatius del referèndum i que tot l'1-O van estar patint per si venia la Guàrdia Civil. Per exemple, Lluís Vidal Sixto, delegat de CCOO al Bages i al Berguedà, que era al col·legi de Sant Pau de Manresa: «La por inicial que teníem es va anar esvaint, de mica en mica, i es va anar convertint en il·lusió. Les imatges esgarrifoses que anàvem veient tots no van aconseguir desanimar-nos. Tothom ho tenia clar: resistir i resistir», va dir Sixto amb la veu entretallada per l'emoció. L'acte va acabar amb el cant d' Els segadors i amb un missatge del presentador, Miquel Riera: «Perdoneu que sigui tan pesat: però sempre, pacífics, pacífics i pacífics!»