El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va defensar ahir davant la jutge de l'Audiència Nacional que l'actuació del cos en el setge a la Guàrdia Civil durant l'escorcoll a la conselleria d'Economia va ser «correcta i necessària», i va denunciar que no se'ls va avisar «amb prou antelació» de l'anomenada operació Anubis.

Un comunicat dels Mossos, difós després de la seva declaració per sedició davant la magistrada Carmen Lamela, afirma que Trapero va traslladar a la jutge que, en no avisar-los amb prou temps de l'escorcoll del dia 20 de setembre, el dispositiu no es va poder planificar i això «va obligar a anar-lo adaptant en funció de les circumstàncies». «La primera notícia que van tenir els Mossos sobre l'actuació policial de la Guàrdia Civil va arribar a través dels mitjans de comunicació», afirma la nota amb referència al setge que van patir els agents de l'institut armat i davant el qual, segons la Fiscalia, la policia catalana no va actuar amb la diligència necessària. Trapero va traslladar a la jutgessa que l'actuació dels Mossos va ser la «correcta i necessària en atenció a les circumstàncies que van concórrer aquell dia», i es van prendre «les mesures adequades en funció dels esdeveniments d'aquell moment».

«Protesta no violenta»

El president de l'Associació Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, va insistir ahir a la jutgessa que en la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia no es va tractar en cap moment «d'alterar l'ordre», sinó que es va protestar de manera «pacífica i no violenta».

Sànchez va declarar davant la jutgessa Carmen Lamela com a investigat (imputat) per sedició juntament amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, qui va declinar contestar les preguntes de les parts en no reconèixer la competència de l'Audiència Nacional per investigar aquest delicte.

A la sortida de la seva declaració, Sànchez va manifestar als mitjans que només va contestar a la seva defensa per «deixar ben clar i per escrit la legitimitat d'una mobilització pacífica i no violenta», celebrada el 20 de setembre passat a les portes de la conselleria d'Economia de la Generalitat durant l'operatiu policial contra el referèndum de diumenge.

La Fiscalia amplia la investigació

D'altra banda, un nou atestat de la Guàrdia Civil sobre fets ocorreguts abans, durant i després de l'1-O ha portat la Fiscalia a ampliar la seva investigació per sedició a l'Audiència Nacional. La presentació d'aquest atestat pot interpretar-se com el primer pas per investigar el que va passar l'1-O en el dispositiu policial que havia d'impedir el referèndum, i que es va saldar amb crítiques de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, que van carregar contra els concentrats davant dels centres de votació, pel que consideren com a inacció dels Mossos d'Esquadra per impedir la votació.