«No sóc independentista. Em sento català i espanyol», assegura el santjoanenc Joan Bargués. Però això no li va impedir anar a votar l'1 d'octubre, a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. «A mi sempre m'agrada donar la meva opinió. I en aquest referèndum tenia tres opcions: sí, no o en blanc», explica. Poc s'ho pensava, però, que exercir aquest dret gairebé li costaria el dit d'una mà: mentre intentava, amb molts més, que la Guàrdia Civil no entrés al col·legi, el dit índex de la mà dreta se li va enganxar en una porta metàl·lica. I li va quedar mig tallat, penjant. «Me l'han hagut de reconstruir. I no sé quines seqüeles tindré», diu.

«A mi, aquells guàrdies civils no em van preguntar si era independentista o no!», exclama Bargués amb els ulls entelats, mentre la seva parella, Soledad Navarro, testimoni dels fets, constata l'impacte que li va provocar la violència dels agents, sobretot perquè ella, a fora de Catalunya, té familiars que són guàrdies civils: «No em puc creure el que han fet. Ens van venir a rodejar i a fer mal. Va ser horrorós. És un xoc brutal», expressa. Ella mateixa va parlar amb observadors internacionals. «No es podien creure el que van veure aquí a Catalunya. Era inacceptable per a ells!», assegura.

Bargués i Navarro van sortir de casa a les 10 del matí per anar al seu col·legi electoral, el Joncadella. «Vam arribar-hi i vam veure que encara no es podia votar. Em vaig quedar al pati parlant amb amics, fins que vaig sentir que havia arribat la Guàrdia Civil», explica Bargués. Els agents van intentar entrar per una porta, que estava bloquejada per desenes de persones, entre les quals, el regidor Jordi Pesarrodona, que va acabar a terra per cops de porra. «Després, van intentar entrar per una altra porta, que estava tancada. Jo vaig ser dels primers a arribar-hi. I em vaig ficar a l'altre cantó de la porta, arrepenjant-hi el peu per baix, i aguantant-la amb les dues mans, per fer força perquè no la rebentessin», explica Bargués.

«Ells, des de fora, intentaven obrir-la colpejant-la amb una barra de ferro. De tants cops, la porta es va anar donant», afegeix el santjoanenc. «Fins que, en un dels sotracs, se'm va ficar el dit a dins de la porta, i aleshores es va tancar. Quan vaig poder treure la mà, vaig veure que el dit estava penjat, per sota», relata amb molta serenitat.

«De seguida, vaig sortir del grup de gent. Vaig agafar mocadors de paper, i em vaig embolicar els dos trossos de dit: el tallat i la resta. Vaig anar a la farmaciola de l'escola, on em van fer la primera cura. Després, em va venir a buscar l'ambulància i em van dur a l'hospital», explica Bargués.

Només té bones paraules per a tothom: «Les noies de l'ambulància, els metges i infermeres de l'hospital, els portalliteres... tots s'han portat molt bé amb mi», diu Bargués profundament agraït. «Dilluns em van operar el dit i dimarts a la tarda vaig poder tornar a casa. Ara, cada dos dies, vaig a Cures. I d'aquí a quatre o sis setmanes em podran dir quines seqüeles em queden», explica. Ell és dretà, per la qual cosa la lesió li dificulta qualsevol feina manual.

Bargués i Navarro no només tenen bones paraules per als professionals sanitaris, sinó per a la gran quantitat de gent que els ha donat suport. «A l'hospital em va venir a veure molta gent, que no em coneixia de res. Persones que estaven en altres habitacions i que es van assabentar del meu cas. Va ser realment molt emocionant», manifesta Bargués. També agraeix els suports de l'Ajuntament de Sant Joan, dels veïns del poble, de l'Esport Ciclista Manresà (d'on és membre) i dels Mossos d'Esquadra, on va anar a presentar la denúncia, adreçada contra l'estat. «Els Mossos es van portar molt bé amb mi», afirma. També agraeix la solidaritat dels seus companys de feina, de l'empresa Tadipol de Santpedor, que el mateix dilluns van fer dues hores d'aturada.

En canvi, preguntat per aquest diari, explica que no ha rebut cap mostra de solidaritat ni cap disculpa de ningú de la Guàrdia Civil. «No. Cap guàrdia civil. Ningú», respon. Està segur que els antiavalots van veure que li havien fet mal. «La porta va quedar tacada de sang», explica. I el que també li sap molt greu és que, amb tot plegat, «jo no vaig poder votar».