El republicà Joan Badia, alcalde de Callús, havia corregut davant els grisos en manifestacions a les acaballes del franquisme, però els records de joventut van aflorar com mai quan la Guàrdia Civil es va presentar a l'escola del poble amb la intenció de confiscar l'urna del referèndum. «Vaig tornar a veure el rostre de la dictadura», assegura. Ahir, una setmana després de l'1-O, Badia i els habitants de Callús encara havien de pair les vivències d'una jornada històrica i especialment intensa en el municipi, però l'alcalde insistia que malgrat el fort sentiment d'impotència que van viure davant l'actuació policial, el poble ha de continuar amb la quotidianitat tranquil·la que el caracteritza.

Amb esperit constructiu i conscient que de les experiències desagradables sempre pot sorgir quelcom positiu, Badia assegura que els habitants del municipi, pensin com pensin i siguin del color polític que siguin, estan més cohesionats. «Molta gent del poble, fins i tot a persones que només conec de visita i no mantinc una relació personal, se m'han apropat per preguntar-me com estic», assegura. I és que un agent de la Guàrdia Civil el va tirar al terra després que ell preguntés als membres del cos si tenien un ordre judicial. «Hem rebut ordres de paraula», li van contestar.

Ahir l'accés d'entrada de l'escola estava tancat. Era diumenge. A la tanca del centre educatiu hi ha flors que els habitants de Callús han deixat els darrers dies tot simbolitzant els convenciment dels vilatans de que la pau venç qualsevol acte de violència. I malgrat el record, tot i que alguns habitants encara tremolen pensant en la càrrega de la Guàrdia Civil, la quotidianitat tranquil·la del poble s'imposa de mica en mica. «Dimecres vam fer la inauguració oficial del curs escolar i divendres una jornada d'un grup que fomenta projectes en xarxa cooperatius entre centres d'ensenyament d'arreu», explicava l'alcalde. Parlava d'activitats del centre educatiu per constatar que la vida continua. Tot i això, la gent ha anat deixant flors per constatar que, tot i tornar a l'activitat diària, l'oblit és impossible.

«Ataquem per la dreta!», va cridar un Guàrdia Civil. Van venir més reforços per obrir un passadís i entrar al col·legi electoral quan es van trobar tot de callussencs impedint el pas amb una assentada. Un cop a dins, el president de la mesa va demanar als agents l'ordre judicial, i com a resposta es van endur l'urna amb els vots a dins. L'alcalde de Callús assegura que «ningú s'esperava que vinguessin al poble i molt menys de la manera que ho van fer». Eren uns 80 membres del cos. «Ni les acaballes de la Guerra Civil a Callús es va viure aquesta violència. L'àvia m'explicava que aquí van passar cap a uns 30 soldats a l'any 1939», afegeix. Badia, com la resta dels habitants, encara està perplex.

La indignació de l'alcalde es manté intacte una setmana després del referèndum. «No som terroristes ni malfactors. Simplement hi havia gent de totes les edats votant», destaca. Què li agradaria que passés els darrers dies? «Jo crec que s'han de fer valer els resultats del referèndum. La gent va sortir a votar i per tant s'ha de declarar la independència. Les negociacions haurien d'arribar després», opina. Por, indignació i impotència com mai és el que es va respirar en aquest racó de la comarca del Bages.

Dimarts va ser un dia emotiu a Callús. Més de mig miler de ciutadans es van congregar al parc, davant de l'escola, per rebutjar la violència de l'1-O.