L'Associació d'Arxivers de Catalunya ha demanat la col·laboració dels ciutadans per documentar els fets relacionats amb l'1-O, de manera que aquells que ho desitgin facin arribar als arxius municipals més pròxims les imatges que hagin pres personalment les últimes setmanes.

Al llarg d'aquests dies, els mitjans de comunicació han publicat multitud d'informacions sobre el referèndum celebrat el passat 1 d'octubre, que va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.

Unes notícies que habitualment han anat acompanyades de fotografies, vídeos i àudios i que s'han nodrit tant a través de textos oficials, com els manifestos, com de comentaris abocaments en xarxes socials per polítics i representants d'altres àmbits.

No obstant això, els ciutadans anònims també han generat documentació relacionada amb aquest esdeveniment durant la jornada de l'1 d'octubre, així com en els dies previs i posteriors.

Per això, l'Associació d'Arxivers de Catalunya va fer una primera crida el passat 20 de setembre als catalans a donar als arxius municipals o comarcals més pròxims el material generat per ells mateixos sobre l'1-O.

"La idea és que entre tots es generi un patrimoni molt més plural, que no només ens quedem amb la informació de les administracions i les grans institucions, sinó també amb la de gent del carrer", explica a Efe Vicens Ruiz, vocal d'investigació de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, que compta amb més de 700 socis.

L'associació ja va organitzar una iniciativa similar aquest estiu amb els atemptats ocorreguts a Barcelona i Cambrils en recollir els tuits acompanyats de l'etiqueta 'No tinc por'.

Ho va fer en col·laboració amb la plataforma nord-americana 'Documenting the now', dedicada a preservar el contingut de les xarxes socials i que ara ha ajudat l'Associació d'Arxivers de Catalunya a fer el mateix amb més de 8 milions de tuits sobre l'1-O publicats entre el 20 de setembre i el 4 d'octubre.

D'altra manera, aquests tuits podria perdre's perquè són propietat de la xarxa social Twitter, segons adverteix el portaveu de l'associació.

Ara, els arxivers catalans busquen conservar un altre tipus d'informació produïda pels ciutadans, fonamentalment audiovisual, per "democratitzar-la" i poder posar a disposició de les futures generacions més fotografies i vídeos de l'1-O.

"Ens interessa deixar una evidència el més plural possible tant de contingut com de procedència, no és un fons documental a favor ni en contra del referèndum", subratlla Ruiz.

Fins al moment, al voltant de 40 arxius catalans tant municipals com privats han respost a la crida de l'Associació d'Arxivers i han iniciat campanyes de captació de fons.

Els arxius estan ubicats a les quatre capitals de província (Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona) i a localitats com Figueres (Alt Empordà), Puigcerdà (Cerdanya), Tàrrega (Urgell), Reus (Baix Camp) i Mataró (Maresme).

Un altre d'aquests municipis és Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), on la responsable de l'arxiu municipal, Mercè Aymerich, ha informat a Efe que ja s'han posat en contacte amb ells ciutadans interessats a aportar documentació.

"És vital que la ciutadania participi per preservar la documentació que ells mateixos estan generant, ens interessa molt documentar-ho amb la màxima pluralitat", ha declarat.

Per mantenir el "rigor", l'Associació d'Arxivers de Catalunya ha demanat que els ciutadans contextualitzin els documents audiovisuals que donin amb dades com el lloc, el dia i l'hora en la qual van ser presos i, si pot ser, una descripció sobre l'acció.

Els interessats a aportar material poden portar les fotografies i vídeos als arxius personalment en un dispositiu electrònic o per Internet, a través d'un correu electrònic o d'un servei gratuït d'intercanvi de fitxers.

Aquells que tinguin dubtes sobre el procés poden contactar amb l'Associació d'Arxivers de Catalunya a través de la direcció atencioassociat@arxivers.com.