Human Rights Watch (HRW) denuncia en un informe «l'ús excessiu de la força» de la Policia Nacional i la Guardia Civil per aturar el referèndum de l'1-O. En l'informe, aquesta ONG pels drets humans diu que ha pogut constatar l'ús excessiu de la força contra «manifestants pacífics» i ho fa en base a les imatges i testimonis directes recollits a tres municipis, un dels quals és Fonollosa, al Bages. Els altres dos són Girona i Aiguaviva.

En concret, el document fet públic explicita que, a Fonollosa, Human Rights Watch va entrevistar a sis residents, entre ells l'alcalde. «Tres d'ells van dir trobar-se entre els ferits per la policia l'1 d'octubre. Els veïns van dir que havien aixecat bales de palla decorades amb flors com una barrera simbòlica en la més gran de les tres taules electorals a la zona. Aquests testimonis van descriure la seva sorpresa davant l'arribada a la 1:30 de la tarda del que van calcular que eren 70 agents de policia encapçalats per guàrdies civils, entre ells agents de civil que van confiscar les paperetes i les urnes».

Una de les testimonis, recull l'informe, «Magdalena Clarena, de 70 anys, va dir a Human Rights Watch que dos guàrdies civils la van aixecar i la van llançar al terra després que ella es negués a moure's de la seva cadira, que estava bloquejant el camí a la taula de votació. Llavors va sentir com algú va caure sobre ella i li partia el canell amb el pes. Les imatges de video mostren a Clarena sent llançada al terra, i com Jordi Puigdellívol, un tècnic d'un taller de servei de l'automòbil de 31 anys, és llançat damunt d'ella».

També hi afegeix el document que un mecànic de 42 anys que va demanar ser identificat només com Francesc va denunciar «haver estat portat per quatre guàrdies, arrossegat a través de la plaça, llançat al sòl i retingut per força, i rebre cops i puntades al cap, malgrat no estar bloquejant la seva entrada a la sala». «Human Rights Watch ha vist les seves lesions i imatges gravades des de múltiples angles, així com els seus informes mèdics que corroboren els seus testimoniatges», hi afegeix. El document recull d'aquesta manera el relat de Puigdellívol: «em van agafar pels canells, em van aixecar i em van empènyer, i després em van llançar al pati davant de l'església, i vaig aterrar sobre la pobra dona que ja estava allà. Després em van empènyer per les escales i vaig sentir puntades i cops de puny. Tot em feia mal, però no tinc gaires morats».

HRW humans assegura que cal una «investigació efectiva» de l'actuació policial i recomana que es faci a través «d'un organisme internacional independent» tenint en compte les tensions actuals entre els governs català i espanyol. A més, diu que la UE i els estats europeus «haurien de deixar clar públicament que qualsevol ús de la força ha de complir amb les lleis nacionals i la normativa europea de drets humans».

L'expert de Human Rights Watch encarregat de l'informe, Kartik Raj, conclou que «la policia potser tenia la llei del seu costat per aplicar una ordre judicial, però això no els donava el dret a utilitzar la violència contra manifestants pacífics».

«En aquests temps de divisió és especialment important que les autoritats respectin els drets humans, inclosos la llibertat d'expressió i de reunió, i l'estat de dret», assegura Raj, que hi afegeix que «un compromís de Madrid i Barcelona per cooperar totalment amb una investigació independent de la violència de l'1-O seria un pas important per restaurar la confiança».

També subratlla que «el govern espanyol té l'obligació de garantir que hi ha una investigació efectiva», i proposa que davant de les «tensions» actuals s'hi podrien implicar organitzacions com el Consell d'Europa, el comissari de Drets Humans o l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU pels Drets Humans.

L'informe també recorda que Espanya «és membre de la Convenció Europea de Drets Humans, així com també de la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics, que imposen obligacions específiques pel respecte a la reunió pacífica i la llibertat d'expressió» i que recullen com fer un «ús de la força» legal. «Fins i tot, si els governs poden imposar algunes restriccions a aquests drets, les mesures han de ser les necessàries i proporcionades per a l'objectiu específic.