José Sócrates, primer ministre de Portugal entre 2005 i 2011, va ser acusat ahir formalment per la Fiscalia de 31 delictes de corrupció passiva, blanqueig de capitals, falsificació de document i frau fiscal, vinculats a activitats amb les quals hauria acumulat més de 24 milions d'euros a Suïssa.

L'aclaparadora acusació del Ministeri Públic de Portugal, que per primer cop involucra un exprimer ministre en un procés judicial, es produeix després de gairebé tres anys d'espera per a Sócrates, detingut el 2014 a l'aeroport de Lisboa sota sospites de corrupció. Va passar llavors deu mesos en presó preventiva i un mes i mig en arrest domiciliari, període després del qual va quedar en llibertat condicional a l'espera d'acusació per part de la Fiscalia.

Ahir el Ministeri Públic es va pronunciar i va incloure en un grup de vint acusats: dinou persones i nou empreses.

Alguns noms dels que figuren en la llista d'acusats donen compte de la magnitud de la batejada com Operació Marquès, entre ells el de Ricardo Salgado, expresident del Banc Espírito Sant (BES) i un dels homes més poderosos del país durant molts anys.

També el de l'empresari Carlos Santos Silva, amic i presumpte testaferro de Sócrates, i els de Zeinal Bava i Henrique Granadeiro, exresponsables de l'operadora de telecomunicacions Portugal Telecom (PT).

Les activitats il·lícites d'aquesta trama queden detallades en un escrit de més de 4.000 pàgines en què es desgrana, entre altres qüestions, com Sócrates va arribar a rebre més de 24 milions d'euros entre 2006 i 2009, quan era al capdavant del Govern.

I ho va fer, en primer lloc, per actuar en benefici del grup empresarial Lena -amb interessos en diferents sectors com aigua, residus i energia- que hauria aconseguit negocis per la seva mediació i que a canvi va pagar elevades sumes a Sants Silva que, en realitat, tenien com a destinatari Sócrates.

De fet, el Ministeri Públic creu que pràcticament tots els diners que va rebre l'exprimer ministre va passar abans per Santos Silva, qui acumulava les sumes en comptes suïssos que van ser engreixant per transferències o en concepte de pagaments per prestació de serveis inexistents.

Sócrates també va obtenir sucoses sumes, segons la Fiscalia, per part de Ricardo Salgado, qui agraïa així l'actuació del llavors primer ministre en favor de la seva estratègia per a Portugal Telecom, del qual el Grup Espírito Sant era accionista. En aquest cas, Salgado hauria pagat els suborns a través d'una tercera persona que mobilitzava comptes a l'estranger.

Finalment, el Ministeri Públic considera que l'exprimer ministre va rebre diners d'una tercera font: el Grup Val de Llop, que responia així a la mediació de Sócrates perquè aconseguís finançament de la Caixa Geral de Dipositos (CGD).

En total, indica la Fiscalia, entre 2006 i 2009 es van acumular més de 24 milions d'euros en comptes de Suïssa controlades per Sants Silva, que va transferir posteriorment aquests diners a Portugal, on es va dispersar en altres comptes també al seu nom. D'allí es van realitzar retirades en efectiu per Sócrates i també compres d'immobles, obres d'art, viatges i fins i tot milers d'exemplars de llibres escrits pel mateix exprimer ministre, així com transferències a persones del seu cercle íntim.

Per tot això, la Fiscalia adjudica 31 delictes a l'excap de govern portuguès i destacada figura del Partit Socialista: 3 de corrupció passiva, 16 de blanqueig de capitals, 9 de falsificació de documents i 3 de frau fiscal qualificat.