L'Audiència Nacional jutjarà a partir d'avui l'antiga cúpula d'Abengoa, entre ells el seu expresident Felipe Benjumea i l'exconseller delegat Manuel Sánchez Ortega, per als qui la Fiscalia demana cinc anys i quatre anys i tres mesos de presó, respectivament, per presumpta administració deslleial.

Al seu costat s'asseuran al abnc dels acusats la que va ser presidenta de la comissió de Nomenaments i Retribucions en l'època-setembre del 2015-, Mercedes Gracia, i dos dels seus consellers, Alicia Velarde i Antonio Fornieles, que s'enfronten apeticions d'entre tres i quatre anys i mig de presó pel mateix delicte.

Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, tots tres haurien acordat el pagament a Benjumea i Sánchez Ortega d'11,4 i 4,5 milions d'euros, respectivament, en concepte d'indemnització pel seu cessament anticipat, sabent que la companyia «travessava una greu crisi, i s'estava a punt de negociar o s'havia negociat amb els bancs finançadors i asseguradors de l'ampliació de capital».

El 24 de setembre del 2015, després de conèixer-se ambdues marxes, Abengoa comunicava a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que HSBC, Banc Santander i Crédit Agricole s'havien compromès a assegurar 465 milions d'euros en l'ampliació, si bé assenyalava la suspensió del pagament de dividends als seus accionistes com a mesura per reduir l'endeutament de l'empresa.

Amb prou feines dos mesos després, Abengoa va presentar als jutjats mercantils de Sevilla una sol·licitud de preconcurs de creditors, la qual cosa, unida a la sortida de la seva cúpula, va motivar la interposició d'accions legals per part dels accionistes de la companyia.

Durant la instrucció del cas, diversos dels acusats van al·legar que el cessament de Benjumea com a president executiu no va ser sinó una «exigència innegociable» d'entitats com Banc Santander, versió que refuta el fiscal José Perales, que al·ludeix a una «sortida voluntària» perquè «no consta que ningú dins d'Abengoa, i molt menys del seu consell li obligués o coaccionés, ni tan sols aconsellés, l'adopció de tal decisió».

Bonificacions milionàries

En aquest sentit, retreu que els membres de la comissió de Nomenaments li concedissin una bonificació per permanència de 7 milions d'euros «com a agraïment», malgrat incomplir els requisits establerts per contracte, entre aquests tenir més de 65 anys, ja que Benjumea acabava de complir 58.

Segons la seva opinió, cap «va estudiar o va examinar» ni les circumstàncies dels cessaments, «ni es van assegurar de la legalitat de l'acord i de la procedència de tan important quantitat indemnitzadora». Amb tot, considera que Benjumea va mantenir els seus vincles perquè en la mateixa sessió del consell d'administració «va ser nomenat conseller dominical i president no executiu», i es va proposar la signatura d'un contracte de prestació de serveis d'assessorament «en relació amb les funcions que exercia a la societat fins a aquest moment» amb una retribució d'1,1 milions d'euros. Quantitat que, asseguren a fonts properes a Benjumea, mai va arribar a percebre, i apunten al fet que la feina únicament va ser com a assessor, no com a president no executiu, ja que el càrrec el va ocupar José Domínguez Abascal.

De la mateixa manera, la Fiscalia qüestiona el cobrament de 4,5 milions tant per l'expresident com per Sánchez Ortega en concepte de confidencialitat postcontractual, no només perquè «no s'havia extingit en cap dels dos casos, sinó perquè cap dels dos necessitava assegurar-se una estabilitat econòmica després del seu contracte». Per a Gracia, Velarde i Fornieles, que posteriorment va passar a presidir la firma per espai de cinc mesos, el Ministeri Públic demana 3 anys i mig de presó i una multa de 36.000 euros per a cadascun d'ells; a més, sol·licita que indemnitzin amb 11,5 milions Abengoa de forma conjunta i solidària amb Benjumea. Una quantia que descendeix a 4,4 milions en el cas de Sánchez Ortega.

Les sessions, que tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares (Madrid), estan inicialment programades fins el dimarts 24 d'octubre; set jornades en les quals també intervindrà l'exministre d'Obres Públiques Josep Borrell, quart integrant de la comissió de Nomenaments, encara que aquest ho farà dijous com a testimoni per haver delegat el seu vot en Fornieles perquè no va poder assistir a la reunió que va autoritzar aquests pagaments.