El principal misteri en l'imaginari popular de la història recent dels Estats Units és qui va ser el veritable culpable de l'assassinat de John F. Kennedy, una incògnita sobre la qual hi ha innombrables teories que podrien aclarir milers d'arxius secrets, la divulgació dels quals ara depenen de Donald Trump. Els Arxius Nacionals mantenen sota la seva custòdia uns 3.100 expedients classificats sobre l'assassinat de qui va ser president dels Estats Units entre 1961 i 1963, que els historiadors i experts en el tema consideren que poden aclarir els secrets del magnicidi i potser canviar la història oficial.

Ara, els responsables dels Arxius Nacionals tenen fins al 26 d'octubre per decidir quins d'aquests documents, majoritàriament pertanyents al Buró Federal d'Investigacions (FBI) i la CIA, poden sortir a la llum i quins han de seguir en secret. Però l'última paraula la tindrà l'actual president dels Estats Units, que té l'autoritat final per decidir la publicació dels arxius o retardar-la durant altres 25 anys.

La divulgació d'aquests documents respon a la JFK Records Act, una llei aprovada el 1992 arran del renovat interès despertat pel cas després de l'estrena de la pel·lícula JFK, en què Oliver Stone donava la seva visió sobre l'assassinat comès el 22 de novembre del 1963 a Dallas (Texas). En el seu film, Stone plantejava una hipòtesi defensada pels investigadors Jim Garrison i Jim Marrs en els seus respectius llibres On the Trail of the Assassins i Crossfire: The Plot That Killed Kennedy, que alimentava les velles teories conspiratives i descartava l'informe oficial de la famosa Comissió Warren, que va apuntar un sol home com a responsable: Lee Harvey Oswald. En el moment de la seva estrena, l'expresident Gerald Ford, que va integrar la Comissió Warren, va titllar el film de «frau», tot assegurant que era «una gran mentida».

Sis anys després, altres dos estudiosos del drama de Dallas, Roger Stone i Gerald Posner, tots dos de The New York Times, esperen amb ansietat la divulgació dels nous documents amb l'esperança que avalin les seves pròpies teories. Malgrat coincidir en el mateix diari, Stone i Posner defensen teories totalment contraposades.

En el llibre que va publicar el 2013, titulat The Man Who Killed Kennedy: The Case Against LBJ, Stone defensa la teoria que va ser el vicepresident de Kennedy, Lyndon B. Jonhson, que precisament el va succeir en el càrrec, el cervell que va estar darrere del magnicidi. La hipòtesi de Stone, a més de Johnson, inclou a gran part dels personatges habituals de les teories conspiratives entorn de l'assassinat de Kennedy, que són: la indústria petrolífera texana va finançar la trama, que va ser executada per la màfia amb l'ajuda de elements de la CIA i després l'FBI d'Edgar Hoover la va amagar.

Stone, que va ser confident i assessor de Richard Nixon, considera que l'assassinat de Kennedy, la frustrada invasió de Badia Cochinos per deposar Fidel Castro i l'escàndol Watergate «estan inextricablement relacionats». Posner, que el 1993 va ser finalista del Pulitzer d'història amb el seu llibre CaseClosed: Lee Harvey Oswald and the Assassination of JFK, considera que les conclusions de l'anomenada Comissió Warren són correctes i que no hi va haver cap conspiració.

Després de la tragèdia, amb el país encara commocionat, es va organitzar una comissió d'investigació liderada pel llavors president del Tribunal Suprem, Earl Warren, que va determinar, no sense controvèrsia, que Oswald va cometre el crim per compte propi i sense ajuda.