Abel Pié, degà del col·legi d'advocats de Manresa, explica a la decisió de la jutgessa Carmen Lamela d'empresonar preventivament per un delicte de sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents d'ANC i Òmnium.
Es compleixen els requisits que argumenta la jutgessa (risc de fuga per la gravetat del delicte imputat, reiteració delictiva i risc d’ocultació, alteració o destrucció de fonts de proves) per enviar a la presó Sànchez i Cuixart?
En el dret, tot és interpretable. Dues persones amb formació jurídica poden sostenir dues argumentacions diferents. La magistrada pren l’argumentació que va fer la fiscalia, en el sentit de donar importància a l’organització d’Òmnium i de l’ANC, i que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez lideren aquests moviments. Per tant, qualsevol actuació que fa Òmnium i ANC estaria liderada per ells, segons la magistrada. El que equival a dir que, si ells no hi són, Òmnium i ANC deixen de fer activitats de mobilització. Si amb la privació de llibertat de Cuixart i Sànchez s’aturessin les mobilitzacions, tindria sentit mantenir l’argumentació de la reiteració delictiva. Si no fos així, no tindria sentit privar de llibertat una persona abans d’un judici, abans que una sentència digui si és o no és culpable. En aquest cas, vist des de Catalunya, on són prou conegudes les activitats d’Òmnium i d’ANC, amb els seus anys d’existència, és difícil de mantenir l’argumentari de la magistrada sobre reiteració delictiva. Com també és difícil dir que ells dos poden impedir o dificultar la investigació o escorcoll que es pugui acordar, per evitar destruir proves.
En concret, a quin supòsit es referiria el de «reiteració delictiva», en aquest cas?
La magistrada considera que el lideratge de Cuixart i Sànchez provoca que dificultin o impedeixin aquelles actuacions que estan encaminades a fer que no hi hagi la independència de Catalunya. Considera que ells poden seguir liderant Òmnium i ANC amb aquesta finalitat.
La decisió de la jutgessa té en compte tots els supòsits pels quals es pot demanar presó provisional?
La presó provisional només s’ha de donar en casos excepcionals, previstos a la Llei, i per temps limitat. S’ordena la privació de llibertat provisional quan es vol assegurar que una persona no fugirà per evitar la justícia, o per evitar que es destrueixin proves o per protegir una víctima. Cap d’aquests casos es compleix. També hi ha presó provisional si es creu que aquella persona pot seguir delinquint, fet que és interpretable. L’argumentació que la magistrada fa en la interlocutòria del major Trapero, en què diu que no hi ha presó, és la que hauria d’haver adoptat en aquest cas.
Quan poden ser posats en llibertat i de què depèn?
Els advocats tenen fins dijous per presentar un recurs al mateix jutjat que ha dictat l’ordre d’empresonament, o fins dissabte per presentar un recurs perquè ho valori directament el Tribunal Suprem. Si el recurs el presenten perquè la mateixa magistrada reconsideri la seva posició, han de donar també el termini de tres dies al fiscal perquè faci les seves al·legacions, i la magistrada haurà de resoldre, confirmant o modificant i ordenant la llibertat. Contra la decisió que es prengui, igualment es pot interposar recurs d’apel·lació en el termini de 5 dies, que haurà de resoldre el Tribunal Suprem. Un cop rebi el recurs d’apel·lació, el TS té 10 dies per convocar les parts (advocat i fiscal), per poder escoltar les al·legacions i resoldre. Si l’opció de la defensa és anar directament al Tribunal Suprem, presentaran el recurs com a màxim de tard dissabte i el TS ha de fixar una vista oral, en el termini no superior de 10 dies. Un cop feta la vista, els magistrats han de resoldre com més aviat millor. Si comptem tots aquests termini, podem veure que poden estar entre 8 i 10 dies si la magistrada reconsiderés la seva posició, o entre 15 i 20 dies si es presenta davant el TS i aquest donés la raó als advocats. Si no es dóna la llibertat, sempre es pot tornar a demanar més endavant, a criteri dels advocats, quan les raons que doni el TS ja no es compleixin o hagin canviat les circumstàncies. O la pot ordenar la mateixa magistrada, quan consideri que ja no es compleixen les circumstàncies per les quals van entrar a presó.
La Fiscalia pot en algun cas influir en l'elecció del magistrat que dirigirà el cas a l'Audiència Nacional? En funció de quin criteri el cas l'assumeix un jutge o un altre?
El fiscal és una altra part més en el procediment. Per tant, les seves argumentacions han de ser valorades de la mateixa manera que les dels advocats. La Fiscalia no influeix en l’elecció del magistrat, ja que hi ha uns criteris de repartiment, establerts en el mateix tribunal, que fan que li toqui per torn a un magistrat o altre. El que pot fer un fiscal i un advocat és recusar un magistrat, però ningú no el posa a dit.
