Després d'uns dies en què l'amenaça mútua amb els botons de la DUI i del 155 semblava ser dissuasiva per contenir el risc de confrontació oberta, ahir es van disparar de nou totes les alarmes. Hi havia temor en ambdos bàndols a donar el primer pas, però les posicions enrocades feien inevitable el desenllaç. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, tenia de termini fins a les 10 del matí d'ahir per respondre si havia proclamat o no la independència en el ple del 10-O, però la seva resposta, que eludia de nou el binarisme del requeriment i constatava el fracàs de la petició de diàleg i la continuació de la «repressió», va obtenir com a 'rebut' la posada en marxa de l'inexplorat i inquietant article 155 de la Constitució.
Els temps s'escurcen. El consell de ministres es reunirà demà al matí per aprovar les desconegudes mesures amb què pretén «restituir l'ordre constitucional» en les institucions catalanes. La mesa del Senat també es troba demà. Al flanc indepedentista, JxS i la CUP tancaven ahir els serrells del que serà la resposta a l'imminent tret de sortida al 155: la suspensió de la declaració (formalment no declarada) d'independència, que es podria aprovar en un ple la setmana que ve, només uns dies abans que, a final de mes, el Senat doni el vistiplau definitiu a la intervenció de la Generalitat.
La carta de Puigdemont
En la seva segona carta en una setmana a Mariano Rajoy, Carles Puigdemont avisava que «si el Govern de l'Estat persisteix a impedir el diàleg i continuar la repressió», el Parlament «podrà procedir, si ho estima oportú, a votar la declaració formal d'independència que no va votar el dia 10». En la comunicació Puigdemont sí que reconeixia explícitament que el 10 d'octubre el Parlament «no va votar» cap declaració d'independència i recalca que la seva «suspensió continua vigent», abans d'afegir: «Malgrat tots aquests esforços i la nostra voluntat de diàleg que l'única resposta sigui la suspensió de l'autonomia indica que no s'és conscient del problema i que no es vol parlar». Un diàleg, apuntava, «que de manera reiterada ens han fet arribar, a vostè i a mi, institucions i dirigents polítics i socials de tot Europa i de la resta del món». Puigdemont recordava, a més, que des de la primera carta, la petició de «revertir la repressió», s'ha «incrementat i ha comportat l'entrada a la presó» dels Jordis.
La resposta del govern Rajoy
El Govern espanyol va respondre anunciant que continua els tràmits per aplicar el 155 en considerar que la resposta de Puigdemont tampoc satisfeia el requeriment en què se li demanava que aclarís «de forma precisa» si la independència ja està declarada. En un comunicat, la Moncloa va informar que demà a les 10 del matí se celebrarà un Consell de Ministres extraordinari per aprovar les mesures, negociades amb PSOE i Cs, que portarà al Senat amb l'objectiu de «protegir l'interès general dels espanyols i restaurar l'ordre constitucional a la comunitat autònoma». En el comunicat, l'executiu de Rajoy denunciava l'actitud dels responsables de la Generalitat i els acusa de «buscar deliberada i sistemàticament l'enfrontament institucional tot i el greu dany que està causant a la convivència i l'estructura econòmica de Catalunya».
El secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va precisar en roda de premsa que els socialistes esperen que l'aplicació del 155 sigui «el més breu possible» i «molt, molt limitada», pensant en una «situació democràtica» per a Catalunya i amb l'horitzó de «normalitzar i procurar certesa. També va incidir en el fet que fins a la celebració del ple del Senat hi haurà encara «finestres obertes» i possibilitats de reconduir la situació en un marc de diàleg.
Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va sostenir que Espanya «no pot acceptar xantatges» de ningú i va insistir en la seva tesi que l'article 155 ha de servir per convocar com més aviat millor eleccions anticipades a Catalunya. Amb tot, fonts del PP van admetre que no veuen clar una convocatòria electoral immediata.
Per a ANC i Òmnium, l'aplicació del 155 suposaria «liquidar els últims elements que queden d'autogovern ple» a Catalunya i seria un motiu per «proclamar ja la república», segons van denunciar ahir.
De cap a la DUI
Mentre el PP carregava contra la resposta de Puigdemont, JxS i la CUP estudiaven en una llarga reunió al Parlament la possibilitat que la declaració d'independència sigui aprovada pel ple en el debat de política general o bé en un ple monogràfic, perquè els dos models permeten proposar una resolució sense alterar l'ordre del dia.
El debat de política general que se celebra anualment al Parlament després de l'estiu encara no ha estat convocat aquest any, per això ara mateix es perfila com una possibilitat molt factible per incloure la declaració com una «proposta de resolució» conjunta i única de JxSí i la CUP, van apuntar fonts dels dos grups. Les propostes de resolució són presentades pels grups en la segona jornada del debat de política general, un cop finalitzada la intervenció inicial del president de la Generalitat i les dels portaveus de tots els grups de la cambra. Aquest mateix procediment té lloc en un ple monogràfic, encara que en aquest cas cal especificar el tema sobre el qual ha de girar el debat i les resolucions dels grups. Un ple ordinari normal, en canvi, ha de seguir un ordre del dia establert prèviament i aprovat per la Junta de Portaveus, encara que els grups disposen de la possibilitat d'alterar-lo un cop iniciat si així ho aproven la majoria dels diputats. Aquest model de ple té, també, un inconvenient afegit i és que inclou lleis i mocions de matèries molt diverses tramitades pel Govern i els grups, mentre que la CUP es nega a tornar a fer «activitat parlamentària de signe autonòmic».
Mentre que els anticapitalistes insisteixen que la declaració sigui aprovada com més aviat millor, al marge del format concret que tingui el ple, JxSí té menys pressa i defensa que tingui lloc en el moment més «oportú», atenent factors com el diàleg i la mediació que ha sol·licitat Puigdemont.
Dilluns hi ha junta de portaveus, en què es podria decidir convocar el debat de política general per al dimecres. A l'entorn de la CUP, però, s'especulava que el ple que ha de desencallar la proclamació de la independència es pugui celebrar aquest mateix cap de setmana.
El Senat
La mesa del Senat també es reunirà demà per fixar el calendari de tramitació de les mesures que hores abans aprovarà el Consell de Ministres. La mesa, que ha de qualificar la proposta del Govern i la manera en què les mesures seran estudiades i debatudes per la cambra alta, haurà de decidir quina de les dues vies previstes en el Reglament del Senat se segueix per tramitar en primera instància el requeriment governamental: o bé la Comissió General de Comunitats Autònomes o bé una comissió conjunta constituïda «ad hoc». La mesa està presidida pel popular Pío García-Escudero i integrada pel PP, PSOE i PNB.
La comissió haurà de convocar-se com a mínim dues vegades. Una per requerir a Puigdemont que remeti «en el termini que es fixi els antecedents, dades i al·legacions que consideri pertinents i perquè designi, si ho estima procedent, la persona que assumeixi la representació a aquests efectes». És a dir, que a més d'enviar la documentació que cregui convenient per defensar les seves al·legacions, Puigdemont podrà acudir al Senat a defensar la seva postura, en persona o mitjançant la persona que ell determini. Llavors es reunirà per segona vegada la comissió conjunta, i, després de recollir documents i testimonis, podrà ja formular una «proposta raonada sobre si és procedent o no l'aprovació sol·licitada pel Govern, amb els condicionaments o modificacions que, en el seu cas, siguin pertinents en relació amb les mesures projectades». Això significa que el Senat podria canviar les mesures acordades per l'Executiu, almenys en teoria, perquè en aquesta Cambra el PP no necessita del suport de cap altra formació per tirar-les endavant al comptar amb majoria absoluta.
La proposta serà debatuda després pel ple, on haurà de ser aprovada per majoria absoluta, cosa per a la qual el Govern no tindrà problemes, encara que l'Executiu vol comptar amb el màxim consens i espera el suport del PSOE i Ciutadans. Fonts del Senat van assegurar ahir que molt probablement el ple extraordinari en el qual es debatran i votaran les mesures aprovades per l'Executiu a l'empara de l'article 155 no es podrà celebrar la setmana que ve i caldrà esperar a la següent, possiblement a dilluns 30 o al dimarts 31 d'octubre.
El suport europeu... a Rajoy
Si el debat sobre la independència ha de sonar a Europa, qui domina de moment el micròfon és Mariano Rajoy. El cap de l'executiu espanyol va rebre ahir a Brussel·les el suport dels principals líders europeus a la seva defensa de la Constitució. Encara que el conflicte català no formaria part de l'agenda de la cimera de caps d'estat i de govern que se celebra fins avui, com assegurava el president del Consell Europeu, Donald Tusk, la qüestió es va debatre a tots els passadissos de Brussel·les. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, abonaven sense fissures la política del govern espanyol i el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, rebutjava convidar Puigdemont a l'Eurocambra i afirmava que no pretén «reconèixer Catalunya com un país i com un soci que està al mateix nivell que Espanya». «Catalunya no és un país, vull que això quedi clar, Catalunya és una comunitat autònoma que és part d'Espanya», concloïa taxatiu Tajani.
Mariano Rajoy preveu traslladar-se avui a la tarda des de Brussel·les fins a Oviedo per ser present a la cerimònia de lliurament dels Premis Princesa d'Astúries, en la qual els presidents de la Comissió, el Consell i el Parlament europeus (Jean Claude Juncker, Donald Tusk i Antonio Tajani, respectivament) rebran el premi a la Concòrdia atorgat a la Unió Europea. Tot el ferro europeu a Astúries, amb el rei Felip VI i el president Mariano Rajoy.
