El rei Felip VI va assegurar ahir que Catalunya «és i serà una part essencial» d'Espanya, i que les «legítimes institucions democràtiques» resoldran l'«inacceptable intent de secessió» dins del respecte a la Constitució. Felip VI va reafirmar la fortalesa de l'Estat espanyol davant el procés independentista durant el seu discurs en la cerimònia de lliurament dels premis Princesa d'Astúries celebrada al teatre Campoamor d'Oviedo. El missatge el va pronunciar en presència del cap del Govern, Mariano Rajoy, i de les màximes autoritats de la Unió Europea (UE), el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el del Consell Europeu, Donald Tusk, i el de l'Eurocambra , Antonio Tajani, que van recollir el Premi Concòrdia concedit a la UE.
«Cap projecte de futur es pot construir basant-se a trencar la convivència democràtica. Cap projecte de progrés i llibertat se sustenta en la desafecció, ni en la divisió, sempre dolorosa i punyent de la societat, de les famílies i dels amics. I cap projecte pot conduir a l'aïllament o l'empobriment d'un poble», va advertir el rei davant el pla independentista. La intervenció del cap de l'Estat va ser la primera des del missatge extraordinari que va dirigir als espanyols el 3 d'octubre, dos dies després de la votació del referèndum, i arribava en vigília que el Govern aprovi l'aplicació de l'article 155 per posar fre al projecte de ruptura a Catalunya.
«Espanya ha de fer front a un inacceptable intent de secessió en una part del seu territori nacional i el resoldrà per mitjà de les seves legítimes institucions democràtiques, dins el respecte a la nostra Constitució i atenint-se als valors i principis de la democràcia parlamentària», va proclamar.
Lluny de que el procés independentista esqueixi el país, el Rei va garantir que l'Espanya del segle XXI, «de la qual Catalunya és i serà una part essencial», ha de basar-se «en una suma lleial i solidària d'esforços, de sentiments, de afectes i de projectes». Una suma, va prosseguir, que «segueixi alimentant la nostra vocació universal, el nostre legítim orgull de pertànyer a la gran realitat democràtica que és Europa».
FelipVI va entaular un paral·lelisme entre el projecte europeu i el d'una Espanya «fonamentada en el desig sincer de convivència i d'entesa, en el respecte de les normes i de les regles de la democràcia, en reconèixer amb grandesa i generositat els errors del passat per no caure de nou en ells». Apel·lant al que va ser la Transició, el Rei va subratllar que la democràcia es va fonamentar en una Espanya en la qual tots els ciutadans, al marge de la seva procedència o ideologia, tinguessin «l'oportunitat de trobar el seu lloc en pau i llibertat, sense temors , ni pors a la imposició, ni l'arbitrarietat, allunyats de la rancúnia i les fractures». Una Espanya «oberta i solidària» en què «poguessin reconèixer tots i cadascun dels espanyols» i en la qual els pobles que la integren «veiessin protegides, reconegudes i respectades les seves llengües, les seves cultures, les seves tradicions i les seves institucions». Incidint en l'actual moment que viu el país, Felip va exhortar a tenir sempre presents aquests ideals, «com els que van estar en la raó de ser de la UE».
«Per això Europa, la Unió Europa, forma part de l'ésser d'aquesta Espanya i transcendeix als Estats amb respecte a totes les nostres identitats i sensibilitats. Una Unió que doni resposta a la modernitat, que indubtablement avança cap a una major integració i convergència. Aquest és el signe dels nostres temps, del món en què vivim», va sostenir. A la gala dels Premis que més càrrega política ha tingut dels últims anys, Felip va dir que «els espanyols no oblida, ni oblidaran», que la UE ha estat sempre una referent en l'origen i la consolidació de la democràcia.
A Juncker, Tajani i Tusk els va agraïr la seva presència al Teatre que simbolitza el compromís, el suport i la solidaritat de la institucions europees amb el sistema constitucional i els va dir que «poden estar segurs» que la UE trobarà a Espanya «un país de suport i lleialtat davant els nous desafiaments que junts» han d'afrontar.
D'altra banda, el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va defensar la importància de l'Estat de dret front als que «sembren la discòrdia ignorant voluntàriament les lleis», i va dir que, «mentre el dret no es canviï, el seu respecte no és una opció: és una obligació». Després de recollir el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia Tajani va subratllar que «a ningú se li ocorre a la UE saltar-se les normes aprovades entre tots». El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va assegurar que el diàleg és sempre millor que el conflicte, que la llei ha de ser respectada per tots els qui participen en la vida pública i que l'harmonia és millor que el caos. En la cerimònia, Tusk va mostrar el seu orgull per rebre un dels Premis Princesa en els quals també ha estat reconeguda l'obra del compatriota Adam Zagajewski.
El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, va assegurar que la força de la UE i el seu «poder suau» es fonamenta «en la regla del Dret», que permet construir un espai en què sentir-se protegit i que els seus ciutadans visquin junts «en una convivència harmoniosa i respectant totes les diferències».
Per la seva banda, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que la situació a Catalunya no és un assumpte que s'hagi de debatre a les cimeres europees, encara que va agrair el suport «lògic» que van donar els líders dels països comunitaris a la seva defensa de la unitat de l'Estat espanyol enfront de la voluntat dels independentistes catalans.
