La Generalitat podria respondre a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Govern espanyol (prèvia aprovació per part del Senat) recorrent la decisió davant del Tribunal Constitucional o bé davant del jutjat del contenciós-admistratiu, explica el manresà Marcel Mateu, professor de Dret Constitucional a la UOC.

En qualsevol cas, diu Mateu, la Generalitat no podria actuar legalment contra la decisió fins que no estigui en vigor, és a dir, a partir de la seva publicació al BOE un cop, previsiblement divendres que ve, el Senat aprovi l'aplicació del 155.

Una possibilitat que tindria la Generalitat, apunta Mateu, seria que, en cas que les mesures presentades pel Govern central afectessin les competències de l'executiu català, presentés un «conflicte de competència» davant del Tribunal Constitucional. «Prèviament», diu Mateu, «la Generalitat podria fer un requeriment al Govern central perquè reconsiderés la invasió de competències».

Segons la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, la Generalitat tindria dos mesos per presentar aquest requeriment. El Govern en tindria un altre per respondre. Llavors és quan la Generalitat podria presentar un conflicte de competències al TC, que no té cap temps límit per respondre. «Per l'Estatut va tardar quatre anys», recorda Mateu. Tot i que no tingués una utilitat pràctica per evitar l'eventual invasió de competències de la Generalitat (ja que només en cas que sigui l'Estat qui presenti un recurs i no pas les autonomies hi ha possibilitat de reclamar mesures cautelars), sí que serviria per carregar-se d'arguments per trucar a la porta dels tribunals internacionals.

Una altra possibilitat per a la Generalitat, diu Mateu, seria dur el conflicte amb el Govern al tribunal contenciós-administratiu. «En aquest cas, es podrien suspendre cautelarment les mesures aprovades pel Govern». Però, atenció, diu Mateu: «Això no ha passat mai. Els jutges acostumen a funcionar per jurisprudència, però aquest no és el cas». El jutge podria observar una invasió competencial en l'actuació de l'Estat. Però també podria ser, apunta Mateu, que el jutge no admetés la demanda, o que es declarés no competent per tramitar-la. Així, la demanda catalana podria acabar al Tribunal Suprem.

Marcel Mateu creu que, en qualsevol cas, la possible dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions, com es preveu que pugui proposar avui el Govern central, «és clarament inconstitucional». I detalla: «El 155 no és un xec en blanc. És important el que diu, però també el que no diu. Pot donar instruccions però no substituir les autoritats. El Govern no està eximit de complir la llei, i l'Estatut és una llei orgànica de l'Estat, que explicita que l'únic que pot dissoldre el Parlament és el president de la Generalitat.

És una competència personalíssima, indelegable. L'article 67.2 de l'Estatut delimita que només el Parlament pot escollir el president. El 67.7 regula les causes de cessament, i en cap cas preveu una destitució política pel Govern espanyol. Les competències de l'Estatut no les pot assumir l'Estat, ni tan sols pel 155».