Aquest matí es confirmaran els detalls sobre les mesures i l'abast de l'aplicació de l'article 155 -ho aprovarà un Consell de Ministres extraordinari convocat a les 10- però ahir els partits que li donen suport, PSOE i Ciutadans, es van avançar amb l'anunci d'algunes mesures, com forçar eleccions a Catalunya el gener. El Govern espanyol, davant les «filtracions» de les possibles actuacions, admetia un pacte «tripartit» però evitava confirmar les eleccions i avançava que, primer, caldrà retornar Catalunya a «l'ordre constitucional» aplicant el 155 de forma «proporcional, prudent i gradual» però sense «límit temporal» de la intervenció.

Van ser els socialistes els que van aixecar la llebre, després que l'exministra Carmen Calvo confirmés amb un «sí, sí» a TVE una informació del diari digital diario.es, segons la qual Rajoy i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, havien pactat eleccions a Catalunya per al gener.

Calvo es va reunir dijous amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per acordar la forma com s'aplicarà la intervenció. A TVE i Antena 3, l'exministra i secretària d'Igualtat del PSOE va apuntar que l'aplicació de l'article «evidentment» suposarà la intervenció de les funcions del president Carles Puigdemont, a més del control dels Mossos i de TV3 per garantir «la neutralitat».

Les tres mesures -eleccions el gener i el control dels Mossos i de TV3- haurien estat així acordades entre les delegacions del president espanyol i de Sánchez. En aquests contactes hi van ser presents, a més de Sáenz de Santamaría i Calvo, el secretari d'Estat per a les Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, i el que va ser assessor de Felipe González, José Luis Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba, José Enrique Serrano.

L'exministra va assegurar que «el gruix» de les mesures han estat «bastant acordades» entre les dues formacions, tot i que «la manera d'aplicar-les i l'eficàcia és del Govern». En aquest sentit va afirmar que els socialistes han demanat a l'executiu que sigui «curós i prudent» en la seva aplicació, perquè per a la seva formació l'article 155 no té «res a veure» amb una «acció punitiva» sinó amb la «reposició de la legalitat». Segons Calvo, l'objectiu de les mesures ha de ser la convocatòria d'eleccions i garantir una «neutralitat institucional» de la Generalitat, que «no hi ha hagut» fins ara. El malestar que va suscitar això a l'Executiu central va portar Calvo, experta en Dret Constitucional, a matisar després que celebrar eleccions el gener és només la posició dels socialistes.

Rajoy ahir no es va pronunciar, però tant des del PSOE com des de Cs es va apuntar a comicis el gener, i hi havia qui afinava més i fixava la data exacta en el diumenge 28 de gener. Tot i que el portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va considerar «prematur parlar de la data» dels comicis, el líder de Cs, Albert Rivera, va assegurar que ell mateix va pactar amb Rajoy dimecres, a la Moncloa, el dia concret en què els catalans anirien a les urnes. Des de Brussel·les, Rajoy no va revelar cap mesura de les que s'aprovaran ni va confirmar que hagi acordat amb el PSOE la celebració d'eleccions el gener. Va subratllar que l'objectiu fonamental de les mesures, amb un límit temporal que va dir que no està determinat, és tornar al compliment de la llei i a la normalitat institucional després d'haver arribat a una situació en la qual es «colpeja la llei» i es «liquida l'estat de dret».

Méndez de Vigo va dir ahir després del Consell de Ministres ordinari que durant la tramitació al Senat de les mesures que s'aprovin hi ha «una altra oportunitat» perquè Puigdemont «rectifiqui».