Els principals països del món -entre ells Estats Units, Alemanya, Regne Unit i França- i destacades institucions com la UE, l'ONU i l'OTAN van expressar ahir el seu rebuig a la declaració d'independència a Catalunya i van mostrar el seu suport a la unitat d'Espanya. Després de la declaració unilateral d'independència aprovada pel Parlament, els governs i les cancelleries dels països més poderosos de la comunitat internacional van abonar el Govern de Mariano Rajoy i van advocar per trobar una solució dins de l'ordre constitucional espanyol.
Estats Units va deixar clar que «Catalunya és una part integral d'Espanya» i va assegurar que el Govern nord-americà dóna suport a les mesures adoptades per l'Executiu espanyol per mantenir Espanya «forta i unida».
El Govern d'Alemanya va assegurar de la seva banda que no reconeix la declaració unilateral d'independència, alhora que va subratllar el seu suport a les mesures adoptades pel Govern espanyol.
També el Govern del Regne Unit va deixar clar que «no reconeix ni reconeixerà» la declaració unilateral d'independència de Catalunya. «Seguim volent veure com es preserva l'imperi de la llei, es respecta la Constitució espa-nyola i es manté la unitat d'Espanya», va assenyalar un portaveu de la primera ministra britànica, Theresa May. En canvi, el govern escocès va dir que entén i respecta la decisió del Parlament. «La declaració d'avui només ha arribat després que es rebutgessin repetidament les crides al diàleg», va assegurar la ministra d'Afers Exteriors, Fiona Hyslop.
El president francès, Emmanuel Macron, va afirmar que l'«únic interlocutor» amb Espa-nya és el president Mariano Rajoy, i va destacar que la situació a Catalunya és un «assumpte intern» espanyol.
Itàlia tampoc reconeix «ni reconeixerà» la declaració d'independència, va afirmar el ministre d'Exteriors italià, Angelino Alfano, que va qualificar la decisió del Parlament de «gest gravíssim i fora del marc de la llei». En la mateixa línia es va pronunciar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que va assegurar que Espanya segueix sent l'«únic interlocutor» de la Unió Europea i que per a la Unió «res canvia». Tot i això Tusk va fer un toc d’alerta dient que «espero que el Govern espa-nyol afavoreixi la força dels arguments, no els arguments de la força».
Els països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, van mostrar també suport al Govern d'Espanya i van apel·lar al diàleg constitucional per resoldre la crisi.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va expressar el seu respecte per les decisions del Govern espanyol. «És un procés a l'Estat espanyol i respectem totes les decisions que prengui el Govern» espanyol, va indicar Juncker.
El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va afirmar també que «ningú» a la UE reconeixerà la declaració d'independència i va demanar «restablir la legalitat com a base per al diàleg».
L'OTAN opina que la crisi a Catalunya ha de ser resolta «dins del marc constitucional espanyol» i subratlla que Espanya és un membre «compromès» de l'Aliança Atlàntica. També el secretari general de l'ONU, António Guterres, va animar a «buscar solucions dins del marc de la Constitució espanyola». «El secretari general anima totes les parts a buscar solucions dins del marc de la Constitució espanyola i a establir canals polítics i legals», segons el seu portaveu, Farhan Haq, en ser preguntat.
El primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, va expressar la «total solidaritat» amb la defensa de la unitat d'Espanya i el seu desig que s'assegurin els canals de diàleg dins el compliment de la Constitució.
A Bogotà, el president colombià, Juan Manuel Santos, va ratificar el suport del seu país a la integritat territorial d'Espanya i al seu Govern davant la declaració d'independència de Catalunya, i va afegir que al món li convé una Espanya unida.Silenci de Rússia
El Kremlin i la cancelleria de Rússia van mantenir ahir un rigorós silenci sobre la declaració d'independència. En les últimes setmanes els dirigents russos han insistit que el conflicte català és un «assumpte intern» d'Espanya i van expressar la seva confiança que es resolgui en el marc de la legislació espanyola. El 19 d'octubre, el president rus, Vladímir Putin, va insistir en això, encara que també va criticar la «doble mesura» dels països occidentals per donar suport en el seu moment a la «desintegració» d'altres estats.
