El secretari de Defensa dels EUA, James Mattis, va dir ahir que el seu país prioritza l'ús de la diplomàcia amb Corea del Nord, però que no dubtarà a oferir una «resposta militar massiva» davant un eventual atac nuclear de Pyongyang.
El màxim responsable del Pentàgon va finalitzar amb aquests termes seva visita de dos dies al país asiàtic per participar en la reunió consultiva anual en matèria de defensa dels dos països, després de la que va voler matisar les seves conciliadores paraules de divendres a la zona desmilitaritzada (DMZ) , on va afirmar que EUA no busca la guerra.
«No s'equivoquin, qualsevol atac a EUA o als seus aliats serà derrotat», va dir Mattis en una roda de premsa al costat del seu homòleg sud-coreà, Song Young-moo, on va afirmar que qualsevol atac nuclear «trobarà una resposta militar massiva» i que EUA té «moltes opcions militars» dissenyades per reforçar la diplomàcia i la dissuasió.
Mattis va intentar durant la seva estada al país asiàtic de rebaixar la tensió disparada entre Washington i Pyongyang pel bel·ligerant intercanvi d'acusacions entre tots dos, en què Corea del Nord ha assegurat que el seu desenvolupament nuclear busca contrarestar al de EUA.
En aquest sentit, el secretari nord-americà de Defensa va insistir ahir que Corea del Nord ha fet créixer les seves amenaces i accelerat els seus programes d'armes «innecessàriament», i que el seu país només vol aconseguir la «completa, verificable i irreversible» desnuclearització del règim, «que és l'únic camí per a la seva supervivència».
Mattis va advertir que, en cas d'atac, l'exèrcit nord-coreà no seria rival per a la defensa combinada de Washington i Seül, i va indicar que els aliats seguiran intentant de «fer entendre a Corea del Nord que no pot aconseguir els fins que busca a través del seu comportament provocador».
El secretari de Defensa nord-americà va anar més enllà en assegurar: «No puc imaginar una situació sota la qual Estats Units pugui acceptar Corea del Nord com una potència nuclear», una de les reiterades demandes del règim que lidera Kim Jong-un.
El veterà militar nord-americà va considerar que seguir pel mateix camí i amb el seu desenvolupament armamentístic serà a la llarga «contraproduent» per a Pyongyang i «reduirà la seva seguretat».
Els continus assajos d'armes de Pyongyang, inclosa la seva sisena i més potent prova nuclear del 3 de setembre i el llançament de dos míssils intercontinentals, van incrementar la tensió a la regió fins a cotes inèdites i són un dels motius que els aliats van esgrimir avui per ampliar el seu desplegament estratègic a la regió.
Seül i Washington van acordar expandir el «desplegament» d'actius estratègics nord-americans, com ara submarins, portaavions o bombarders, i seguir promovent les maniobres conjuntes i activitats d'entrenament per millorar les seves capacitats combinades davant de qualsevol atac, segons recull la seva declaració conjunta.
Mattis es va mostrar, però, en contra del desplegament d'armes nuclears tàctiques a Corea, com han demandat alguns parlamentaris sud-coreans, al·legant que podria tenir un afecte advers per als esforços globals per la no proliferació.
El màxim exponent d'aquest moviment, la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), una coalició d'ONG d'un centenar de països entre els quals no hi ha els EUA, va ser precisament reconeguda enguany amb el Nobel de la Pau per alertar de les conseqüències del seu ús i buscar un tractat que les prohibeixi.
Els Estats Units i Corea del Sud també han acordat avui continuar estudiant la devolució a Seül del control operatiu de les seves tropes (OPCON), actualment en mans del Pentàgon, i que Corea del Sud considera prioritari.
