Amb gairebé tres segles d'història intermitent i durant anys anecdòtica, els Mossos d'Esquadra van quedar sota el control del Govern central, que va destituir la cúpula de la conselleria i el major, Josep Lluís Trapero, en el moment en què el cos tenia més popularitat i competències que mai.

Amb l´aplicació de l'article 155 de la Constitució, el Govern va destituir el conseller d'Interior, Joaquim Forn, el secretari general, César Puig, el director dels Mossos, Pere Soler, i Trapero, que ha passat en dos mesos dels altars dels sectors independentistes a ser imputat per sedició i ser destituït del seu càrrec després d´estar setmanes en el punt de mira pel seu paper clau en el referèndum de l'1 d'octubre. El major serà substituït pel seu fins ara número dos, Fer-ran López, sota el comandament directe del secretari general tècnic d'Interior, Juan Antonio Puigserver, però podrà mantenir-se en la policia catalana, on té plaça de comissari.

Consagrats per l'Estatut del 2006 com a policia integral de Catalunya, un total de 16.783 efectius formen actualment el cos dels Mossos, que van culminar el seu desplegament per tot Catalunya el 2008 i que des de l'estiu passat han experimentat els mesos més agitats de la seva història, en haver de torejar i resoldre amb solvència i eficàcia els atemptats gihadistes del 17 d'agost i amb el seu paper clau en el procés sobiranista i el referèndum.

La gestió dels Mossos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp) va propiciar un gran reconeixement al cos en diversos sectors de Catalunya, i especialment al seu major, Trapero. Al capdavant dels Mossos no va deixar de reivindicar, a l'uníson amb els successius consellers d'Interior, que la policia catalana assumís més competències, especialment en l'àmbit internacional i en la lluita contra el terrorisme.

Policia ambiciós, Trapero va escalar llocs de comandament en l'estructura interna impulsat pels èxits d'enlluernadores investigacions policials, algunes de les quals van generar suspicàcies i li van crear no pocs enemics en la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que han aflorat sense dissimulació al tram final de la seva etapa com a major.

Després de l'obertura de la majoria dels més de 2.000 col·legis electorals de l'1-O que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar tancar als Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van carregar contra els concentrats en alguns dels punts de votació, cosa que va derivar en un encreuament de retrets entre cossos i va portar la policia catalana a ser investigada a diversos jutjats per la seva suposada passivitat.

Una policia amb història

Malgrat que els Mossos van ser creats el 1719 per un capità general de l'exèrcit borbònic com unes esquadres de paisans organitzades per mantenir l'ordre, vigilar camins i garantir la seguretat dels pobles quan l'exèrcit regular era mobilitzat, tenen una curta història, que es va començar a gestar el 1983, quan el Parlament els va definir com la policia autonòmica de Catalunya.

De fet, després de la seva creació, els Mossos van tenir un paper testimonial, depenent la major part de la seva història de la Diputació de Barcelona, fins que el 1939, en acabar la guerra civil, van ser abolits pel règim franquista perquè s'havien mantingut fidels a la República.

El 1950, la dictadura va recuperar els Mossos com un servei folklòric, adscrit de nou a la Diputació de Barcelona, fins que, el 1980, una vegada restaurada la democràcia, van ser transferits a la Generalitat per custodiar edificis oficials. Des d'aleshores, els Mossos no han fet més que créixer en efectius i en competències: el 1983, una llei del Parlament els va convertir en la Policia de la Generalitat, el 1994 la Junta de Seguretat va formalitzar el seu primer desplegament en substitució de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i el 1996 van assumir Trànsit.

Mentre anaven succeint les promocions d'agents, els Mossos van completar el seu desplegament per tot Catalunya el 2008, després d'implantar-se tres anys abans a Barcelona.

La gestió de l'ordre públic, que va passar a ser competència dels Mossos, va generar grans maldecaps a la policia catalana i la va sumir en diverses polèmiques que semblaven no tenir fi i que van portar, el 2014, Trapero a demanar públicament disculpes als «perjudicats» per alguna actuació policial.

No van ser poques les polèmiques que els Mossos van encadenar durant anys: des del desallotjament dels indignats de la plaça Catalunya, amb càrregues que es van fer virals, fins a la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez quan era reduït a cops, o el cas d'Esther Quintana, la dona que va perdre un ull en rebre l'impacte d'un projectil policial, en un episodi que va propiciar la prohibició de les pilotes de goma a Catalu-nya, l'abril del 2014.

No obstant això, amb la irrupció del procés sobiranista, i especialment després dels atemptats gihadistes de l'agost, els Mossos van anar recuperant popularitat a Catalunya, especialment entre sectors independentistes, en contraposició amb els recels que el seu paper concitava cada vegada més al Govern central.

Els Mossos, que al juliol es van integrar al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme (CITCO) i la Mesa d'Avaluació del risc terrorista, han reivindicat, fins ara sense èxit, tenir presència directa a l'Europol o a l´Interpol, així com assumir el control d'estrangeria, flora i fauna i de ports, aeroports i armes i explosius, en mans de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Amic de Puigdemont

Amb la decisió de destituir Trapero de la cúspide de la policia catalana, el Govern treu galons a una de les persones de la màxima confiança de Puigdemont. A l'estiu de l'any passat, quan encara era comissari en cap, Trapero, amb una camisa hawaiana i guitarra en mà, va compartir una ja cèlebre paella informal a Cadaqués amb un grup d'amics, entre ells Puigdemont, que va transcendir a les xarxes socials, fet que li va valer les crítiques dels sindicats de la policia a l'entendre que es podia posar en dubte la seva independència. Mesos abans, en un dels primers actes oficials públics en què Puigdemont i Trapero van coincidir, el major Trapero va mostrar la seva «indestructible lleialtat» al president català. «És a vostè i al seu govern a qui li correspon el comandament suprem del cos», va indicar Trapero, que va demanar que es deixés els Mossos «al marge» del debat polític a Catalunya, centrat ja en exclusiva en el procés.