Ni el mateix procés ni les conseqüències psicològiques que genera sobre la població haurien estat les mateixes si no existissin les xarxes socials. Per això, psicòlegs i psiquiatres de Manresa consultats per aquest diari apunten que una bona manera de rebaixar els nivells d’angoixa i tensió de la població (que en molts casos se senten col·lectivament) és regular el temps que es dedica a consultar les informacions, ja sigui via mòbil (WhatsApp, Twitter, Facebook i similars), com a través dels mitjans de comunicació tradicionals, i preservar les rutines diàries (personals, professionals i acadèmiques) per «protegir-nos de l’allau d’informació».
Tant Pere Bonet, director de la divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia, com Pere Alastrué, psicòleg i responsable d’Alastrué Psicòlegs; i Lídia Costa, psicòloga i responsable del servei de consultoria Tu Pots, reconeixen que el moment polític pel qual passa el país ha afectat, psicològicament, algunes persones que prèviament ja estaven en una situació d’angoixa i a les quals «costa més gestionar la incertesa».
Posar el mode avió
Davant aquesta situació, els professionals recomanen protegir-se del bombardeig constant d’informació. Bonet proposa, a tall d’exemple, «posar el mòbil en mode avió durant unes quantes hores al dia i destinar uns temps concrets a connectar-se per informar-se». Segons Bonet, «amb el mòbil a les mans, cada cinc minuts mires què ha passat de nou. Sobreexcitem les neurones, i és cert que les xarxes socials han facilitat la relació entre persones, però no sé si la informació, ja que, molts cops, la que ens arriba a la butxaca és dubtosa», assevera.
Triar el moment per informar-se
De la mateixa manera, el psicòleg Pere Alastrué, considera que una bona manera de rebaixar la tensió és «evitar estar exposats les 24 hores del dia al WhatsApp, el Telegram o al 3/24. Hem d’intentar focalitzar l’atenció sobre qualsevol altre estímul, sobre el que estiguem fent, i destinar només uns moments preestablerts a revisar les novetats informatives».
Alastrué, que troba especialment complicat el moment per gestionar l’angoixa perquè, «per una banda, et diuen que les conseqüències del que passarà seran greus, i per l’altra, no tens ni la certesa que allò finalment acabi succeint», també destaca que a l’hora d’informar-se sobre una qüestió que es preveu important, la persona que tendeix a angoixar-se esculli bé el moment «potser no és idoni informar-se sobre una qüestió que preveus que t’afectaran en un moment que has d’atendre els fills o just abans d’anar a dormir».
Alastrué també demana evitar caure a «fer futurologia catastrofista», és a dir, «no preocupar-se per les conseqüències d’uns fets que encara no saps ni si finalment passaran»; i recorda que «hem de ser conscients que l’única cosa que podem controlar és el que està a les nostres mans», per la qual cosa proposa «mantenir les rutines personals i estar focalitzat en el que fem, perquè és cert que hi ha gent que ni dina perquè se’ls passa l’hora mirant la televisió o perquè tenen l’estómac regirat».
En el mateix sentit, coincideixen tant Pere Bonet com Lídia Costa. Bonet assenyala que «cal continuar fent allò que faríem encara que no estiguéssim en una situació excepcional»; i Costa aconsella «fer tot el possible per conservar el nostre dia a dia, mantenir vius els projectes personals, professionals o acadèmics, i aconseguir que siguin compatibles amb tot el que vivim referent al procés». En aquest sentit, afegeix que «cadascú ha de saber quin rol vol exercir, en quin paper se sent còmode i si vol ser més o menys actiu en aquest procés».No buscar la resposta definitiva
Per a Costa, com també per a Bonet i Alastrué, també és important la dosificació de la informació, i en aquest cas, destaca que, «en molts casos, quan ens informem estem buscant una resposta definitiva que no hi és, que no arriba. En canvi, constantment, van sorgint preguntes i hi ha persones que ho viuen amb angoixa». Per tant, recomana «deixar d’esperar respostes definitives o que ens satisfacin. No obsessionar-nos i escollir bé el canal a través del qual ens informem».
Sobre els efectes que pot tenir el fet que el sentiment d’angoixa sigui generalitzat, els psicòlegs preguntats en fan dues lectures. Per una banda, Lídia Costa considera que «és important que la gent se senti identificada, i vegi que allò que li passa a ell, també passa a altra gent. Veure que tens unes pors, però que d’altres persones també les tenen».
D’altra banda, Bonet recorda que, amb aquesta sensació de mobilització col·lectiva que hi ha, «la gent que sent que, si un dia no hi és, s’està perdent un moment històric».
