Confiança al cent per cent en el Govern de la Generalitat, que ha estat destituït per Mariano Rajoy. Aquest és el missatge que el president del PDeCAT a Manresa, Josep Maria Fius, encomana en les seves valoracions sobre el moment actual.

Entén la sensació de desconcert d'una bona part de l'independentisme?

El desconcert és lògic. Més que res, perquè ens manca molta informació. Personalment, entenc que la informació l'ha de tenir qui l'ha de tenir, que és el Govern i, sobretot, el president. I entenem que la gent demani i que hi ha vegades que no sàpiga on som i cap on anem. És lògic que hi hagi dubtes perquè estem en un moment que no havíem viscut mai fins ara.

Comentava que qui té la informació és qui l'ha de tenir. Justament ahir la CUP ha demanat al Govern transparència i que s'expliqui amb claretat. Creu que és legítim demanar-ho?

Demanar és molt legítim. És lògic que la CUP demani saber més i el que és al Govern, i el que s'està jugant les querelles, el que s'està jugant posar la cara i el que s'està jugant les detencions, no doni aquesta informació o que la gestioni com creu que ha de ser millor. Perquè no volem ser els que la tenim més llarga, per entendre'ns, o els que cridem més, sinó que volem que la República esdevingui real. No només demostrar que som els que demanem més o els que obliguem més a fer coses.

La relació de conveniència amb la CUP fa que no sempre estiguin d'acord, la qual cosa és ben normal...

... això és la bondat de la democràcia. Malament si sempre estiguéssim d'acord.

I tant. Ho dic perquè la setmana passada, quan semblava que Puigdemont

Denigrar certes persones i certs partits per a molta gent és molt senzill i, a la mínima, sembla que no val estar en un Govern que ha posat urnes, no val haver arribat fins aquí, sinó que cada dia i a cada moment s'ha de demostrar que som els més independentistes. Bé, segurament que forma part del joc, però sí que és veritat que hi ha vegades que dol molt, no ja només la CUP, sinó que altra gent utilitizi la més mínima per tal d'insultar, menysprear o denigrar persones d'un partit polític que s'ho ha jugat tot per tal d'arribar aquí.

Tornant al principi, amb aquesta sensació de desconcert de molta gent, quin consell donaria a la ciutadania?

Primer de tot, seria que qualsevol informació que rebin la gestionin i que, sobretot, mirin d'on prové. Aquest seria el consell bàsic. L'altre, seria que no es creguin tot el que surt pel WhatsApp ni per les xarxes socials, però tampoc per la televisió ni pels mitjans de comunicació normals, perquè tothom té els seus interessos i arriba molta informació que és fruit de quatre frases ben dites que sembla que siguin creïbles. I, després, que descansin i, sobretot, que mirin què diu el Govern i la gent que està al seu voltant, que van treballant... Avui [ahir per al lector] de cop i volta hem vist que el Govern és a Brussel·les, per tant, tranquil·litat perquè segur que anirà gestionant la informació i fent els actes que cregui més oportuns.

La pregunta del milió: i ara què?

Primer de tot, ens cal una mica de perspectiva i mirar on som. Ningú es creia fa cinc anys que hauríem proclamat la República i que estaríem de tu a tu tractant amb el Govern espanyol. Ara què? Les properes passes ens les dirà el Govern català i tranquil·litat, gaudir del que fem i defensar el que hem guanyat, que és molt.

Aposten per les eleccions?

Apostem pel que sigui millor per al país i per al Govern legítim, que és el de la República encapçalat pel president Puigdemont.

I per anar plegats amb la resta de forces independentistes?

Si el Govern creu que és la millor manera de defensar el que va proclamar el Parlament la setmana passada, hi anirem de totes totes. Nosaltres agafarem sempre l'opció que decideixi el president Puigdemont i tot el seu Govern.Ramon Fontdevila, president d'ERC a Manresa

Divendres passat, el dia que es va declarar la independència -i que Rajoy va fer públiques les mesures del 155-, el president d'ERC a Manresa, Ramon Fontdevila, que ho va viure a Barcelona, va demanar paciència. Ahir, en va tornar a demanar. Al vespre, ERC va celebrar reunió comarcal.

Entén la sensació de desconcert d'una bona part de l'independentisme?

Puc entendre un cert desconcert d'aquella gent que esperava una solució final. Divendres es proclama la República i s'ha acabat el procés. Hi haurà una mica de ball de bastons i ja estarà. Si algú ho veia així d'immediat, segurament que ara veu un itinerari més llarg i més complicat.

Per tant, ho veu lògic?

Sí, perquè, després de set anys de processisme, a vegades podíem tenir la sensació que seria un procés més festiu, d'omplir els carrers i que això cauria sol, i no. La creació d'un estat és complexa.

Quin consell donaria a la gent que ha tingut un cert desengany?

No m'agrada donar consells, però, de tota manera, jo ara m'agafo a les paraules del president Puigdemont: paciència, perseverança i perspectiva.

La CUP ha demanat al Govern transparència, que parli clar. Hi està d'acord?

El Govern ha de parlar tan clar com pugui. És evident que jo sóc militant d'Esquerra i, per tant, miro d'actuar amb la màxima complicitat, però entenc que dissabte al migdia, després de veure Puigdemont a Girona, hi ha qui digués: no ha dit què hem de fer! Sí, va dir que estiguéssim tranquils, que res de violència. Ara, és evident que demà [avui per al lector] en la compareixença a Brussel·les, ens hauria de dir alguna cosa. Si hi ha una estratègia, ha de tenir en compte tothom. No només la gent de Junts pel Sí, sinó també la de la CUP i la de les entitats sobiranistes. Si és que, finalment, entomem les eleccions del 21 de desembre, no tenim tants dies, i el primer que ha d'opinar sobre quina fórmula veu més interessant és el President del Govern.

S'ha portat prou bé aquest final de trajecte al seu entendre?

No tinc la supèrbia d'equiparar-me al Govern del meu país perquè em sembla que ells deuen haver sentit i aguantat de tot. Tinc la plena confiança que ho ha fet tan bé com ho podia fer.

La pregunta del milió: i ara què?

No podem participar de les estratègies més elaborades del Govern, però sí que hem de saber si ens mobilitzem de cara al 21 de desembre. És bo que el Govern ens expliqui fins allà on li sigui possible perquè no desmobilitzem tota la gent. Si ens hem de proposar o no participar en aquestes eleccions, ho hem de de saber ara i, si és per nosaltres, et vaticiono que la senyora Arrimadas no serà la presidenta de Catalunya aquest Nadal.

ERC hi anirà?

Dins dels grups de WhatsApp hem inaugurat un debat que, fins dissabte, era impensable, perquè era donar joc a l'autonomisme. Si intuïm que pot ser la condició mediada des d'Europa, comença a haver-hi veus que assumirien fer unes eleccions. Unes de constituents, per descomptat, i que fins i tot acceptarien, per molta barrabassada que sembli, tornar a demostrar que volem això [la independència] en unes eleccions amb valor referendari. Em sembla que aquesta idea guanyarà adeptes i hauríem d'aconseguir que en guanyés. És una solució que hem de compartir. O tots hi concursem o ens hi posem tots d'esquena.

Aposten per anar plegats amb les altres forces independentistes?

No hi veuria cap problema. Seria desitjable, però tampoc no en vull fer una condició. El que hem de mirar és, tant si hi anem com si no, que no ens fem mal.

Ahir ERC va trencar peres amb el PSC al Consell Comarcal. Aquesta serà la tònica a partir d'ara?

Diria que aquí, més enllà de les relacions personals, que són bones, i de la feina que s'ha fet, que és positiva, hi ha la distància entre els partits. El partit és el que és i si quedaven els últims avals d'aquest pacte, veure Iceta a la foto de diumenge, va ser...Antoni Llobet, exregidor i exnúmero dos d'Ensenyament

Antoni Llobet Mercadé (Manresa, 1965) va ser el número dos de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat fins a la remodelació del mes de juliol, quan va deixar el càrrec un cop Clara Ponsatí va substituir la consellera Meritxell Ruiz, que l'havia nomenat secretari de Polítiques Educatives després d'haver estat director general de Centres Públics.

Retornat a l'activitat docent, Llobet aporta en aquesta entrevista el seu punt de vista sobre el moment pel qual passa el procés.

Què és el que creu que està passant?

Crec que el que ens pertoca no és anar cadascú manifestant la legítima sensació subjectiva sinó fer confiança plena i més que mai en el president i en el Govern de Catalunya elegits democràticament.

Però la gent veu el Govern a Brussel·les i no entén res.

Ho entendrà quan el Govern, com ho ha fet sempre, ens vagi explicant exactament quins són els seus passos i els seus moviments. És comprensible i raonable que tothom vulgui saber què està passant, però crec que hem de tenir paciència perquè estem en una situació que no és normal.

Es refereix a les paraules del vicepresident Junqueras dient que hi hauria decisions que no serien fàcils d'entendre?

Amb paraules com aquestes el Govern ens està dient que la situació és prou complexa perquè ens mantinguem a l'expectativa i que les entenguem més o menys les anem escoltant i fem l'esforç d'entendre la situació.

Això vol dir que hi ha un pla en marxa?

Vol dir que hem de fer confiança al Govern.

Si no hi ha un pla la sensació és de final d'etapa, punt final.

Jo crec que és evident que no hem acabat res però hem fet molt de camí. Fa poc temps ningú s'hauria imaginat el que ha passat i tothom ha vist que s'han fet passos endavant que crec que no tenen marxa enrere i que van en la bona direcció, tot i saber que la situació és dificilíssima.

Una situació dificilíssima que era ben previsible, de fet.

Es comptava amb una actitud bel·ligerant per part de l'Estat, però jo em resisteixo a acceptar que havíem de saber què passaria abans que passés que hi hauria cops de porra de manera premeditada contra persones que anaven a votar i detencions per delictes que no s'han comès. Donar per fet que ja sabíem que passaria això no és acceptable a l'Europa del segle XXI i ho hem de denunciar, no normalitzar-ho.

A l'hora de fer previsions sempre cal comptar amb el pitjor escenari.

Com es podia preveure que hi pugui haver un sistema d'autonomies a l'Estat espanyol que no té sentit sense Catalunya i, en canvi, existeixi sense que Catalunya tingui autonomia? Això el que ens diu és que estan passant coses extraordinàries. Un altre despropòsit és la bel·ligerància contra el model d'escola catalana i les acusacions d'adoctrinament.

S'adoctrina a les escoles?

Com que a les escoles no s'adoctrina, el que quedarà acreditat en el futur és com el ministre d'Educació i el seu ministeri i el govern al qual pertanyen han calumniat.

En les reunions a les quals vostè assistia al ministeri d'Educació aquest tema es tractava?

Si creguessin de veritat que l'escola catalana adoctrina això s'hauria tractat a les reunions i no es va fer mai perquè saben perfectament que no hi ha cap possibilitat que aquesta calúmnia passi cap prova mínimament científica, seriosa i rigorosa. Saben que és mentida i han utilitzat la mentida premeditadament.

Insisteixo que malgrat totes les dificultats costa de creure que l'executiu destituït no hagués pensat el pitjor.

No sé d'on es treu que no s'havia plantejat. Jo crec que qualsevol escenari d'eleccions no s'ha de viure de manera negativa. El pròxim cop que es voti el món veurà cap on anem i quina legitimitat es té. Fins ara cada vegada s'ha explicat com s'actuaria i aquesta vegada passarà el mateix perquè s'ha treballat en tots els fronts.