La política santpedorenca Laura Vilagrà, més enllà del càrrec polític que ostenta, era una de les persones que confiaven en el procés.

Quin final de procés!

El camí ha estat i serà més llarg del que alguns preveien al principi. No és un cursa curta, és llarga i amb molts obstacles.

Vostè s'inclou entre els que havien previst un camí més fàcil?

S'hi, m'hi incloc. No m'hauria pensat mai que hi hauria l'ús de la violència el dia 1 d'octubre, ni la repressió judicial desbocada que hi ha. És una escenari que pocs havíem previst. No era la reacció mesurada d'oposició que pensàvem tenir. És creure en la unitat d'Espanya com si fos una religió que no es pot variar.

Hi ha algunes dades que han marcat el procés els darrers mesos o setmanes. Per exemple, el 17 d'agost, amb els atemptats a Barcelona i Cambrils.

Vam patir un atemptat que des del cos de Mossos d'Esquadra ja ens deien que podia passar. Com a cos i com a reacció del país en aquest moments tan difícils, es va va veure que reaccionàvem com ho hauria de fer un estat. Estàvem molt preparats. Es va actuar amb molta professionalitat.

I l'últim 11 de setembre?

Una gent reacciona al carrer amb la voluntat d'expressar-se amb llibertat i d'exposar un sentiment. Però no es pot confiar tot a una manifestació, o dues o tres. Va tornar a ser, però, un gran moment.

Ara no és una data concreta. Abans del dia 1 d'octubre es produeix un gran desplegament policial.

Crec que el Govern de l'Estat va posar tota la carn a la graella. Ja va advertir que faria servir tots els mitjans per impedir el referèndum i ho va intentar tot. A mi no em va estranyar.

I el dia 1 d'octubre?

És evident que Catalunya vol decidir, la major part de la ciutadania pensa que això es pot fer amb les urnes. Però a l'altra banda hi tenim un estat que no ens dóna legitimitat. Va ser fer possible, malgrat tot, l'intent que la gent pogués expressar-se a través d'un vot i d'unes urnes.

Esperava una resposta tan consistent de la ciutadania?

Es palpava que moltíssima gent tenia ganes que es pogués votar. Estàvem disposats a ser-hi i es van comportar molt bé. Molta gent havia sumat des del seu àmbit, i el diumenge 1 era el moment de la suma de tots plegats.

La Catalunya Central va ser especialment castigada per la Guàrdia Civil aquell matí del dia 1 d'octubre.

Sóc la delegada de 6 comarques. Hi va haver una actuació molt alta en dues comarques, Bages i Anoia, en poblacions petites, i va ser una actuació molt agressiva. Era una policia que només amb l'uniforme en volia tenir prou, que no portava requeriments judicials, que fins i tot es va atrevir a tombar algun alcalde.

Quina relació té ara amb els comandaments de la Guàrdia Civil a la Catalunya Central?

No hem parlat més. Tampoc no he demanat explicacions. Caldrà deixar passar el temps per refredar la temperatura.

La reacció de la ciutadania van ser les manifestacions

Es van traspassar línies vermelles molt delicades. La població va voler expressar el seu rebuig a aquest tipus de pràctiques. I ho va fer tranquil·lament, pacíficament, com sempre ho hem fet en aquest procés. No poden dir el mateix els que organitzen les manifestacions unionistes, tenen grup d'ultradreta que agredeixen i insulten amb total impunitat de la justícia i de la policia.

I ara unes eleccions convocades per l'Estat com a resposta.

Als partits de Junts pel Sí, a ERC i al PDeCAT no ens han fet mai por les urnes, però hi acudirem defensant políticament el ser o no ser de Catalunya. Hem d'aprofitar les oportunitats que tenim per votar i expressar-nos.

Aquestes eleccions també són una oportunitat.

Ho són.

ERC, com s'ha de presentar?

A mi, ara no em pertoca. Sóc delegada de la Catalunya Central i he de vetllar perquè la gent tingui els serveis que ha de tenir.