La bandera d'Espanya i la se-nyera xopes per la pluja presidien una terrassa buida d'un bar del centre del Pont de Vilomara. En aquell mateix carrer, múltiples rojigualdas penjades en els balcons onejaven lleugerament. En alguns cotxes aparcats i en parets del voltant hi havia adhesius que deien: «Catalunya és Espanya».

Ahir a la tarda, els carrers del poble estaven desèrtics i els pocs vehicles que circulaven es desplaçaven fins a l'ajuntament, on a les 5 de la tarda havia de començar una caravana en defensa de la unitat d'Espanya. 10 minuts abans de l'inici, diversos cotxes estaven aturats davant del consistori esperant que fos l'hora per emprendre el recorregut que els va portar per diferents municipis del Bages, com Sant Vicenç de Castellet i Balsareny, i que va acabar davant la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa.

També van ser-hi presents agents dels Mossos d'Esquadra, que van fer saber als participants que havien de respectar les normes de seguretat viària. «Ahir (per divendres) el meu marit va tardar més d'una hora a anar a recollir el nen per culpa de tots aquells que van tallar la carretera. Me la sua parar el trànsit, nosaltres també ens volem manifestar», deia una dona indignada pels advertiments dels Mossos.

A les 5, havia deixat de ploure i la gent aprofitava per sortir dels cotxes i xerrar. Feia una mica de fred i un home lluïa una dessuadora negra amb les paraules «Pàtria o mort» que ocupaven la part davantera del jersei. Pocs minuts després, engegava la caravana a ritme de rumba amb l'esplèndida Gitana hechicera de Peret. Per les finestres dels vehicles sobresortien les rojigualdas, i alguna amb el toro d'Osborne.

Un veí d'uns cinquanta anys, que estava sol davant l'ajuntament, mirava com anaven passant els cotxes, aplaudia cada cop que feien sonar els clàxons i animava els participants a difondre la «sagrada» unitat de l'Estat. «Que tothom vegi que som espanyols! Visca Espanya», deia satisfet.