EN DIRECTE

El magistrat del Suprem creu que els líders del procés van aprofitar "focus puntals violents" per aconseguir els objectius

Creu que la violència exigida pel delicte de rebel·lió pot ser simplement la "intimidació del poder constituït amb l'ús incruent de la força"

10.11.2017 | 23:48
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha justificat la imputació del delicte de rebel·lió contra els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament perquè considera que els líders polítics del procés independentista podrien haver aprofitat "focus puntuals violents" per aconseguir els seus objectius finals. Així, creu que tot i que les mobilitzacions ciutadanes són massivament pacífiques, hi ha hagut episodis de violència com el "setge" a hotels de guàrdies civils, el "bloqueig" de la Delegació del govern espanyol a Catalunya o "l'aïllament" de la comissió judicial i policial a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre. Per això, considera que la violència que exigeix el delicte de rebel·lió pot consistir també en una "intimidació del poder constituït amb l'ús incruent de la força" i una suposada amenaça velada o exhibició de força així com un possible descontrol violent de la ciutadania.

Per justificar la presó amb fiança per a Carme Forcadell, la llibertat per a Joan Josep Nuet, i la llibertat amb fiança per a Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, en la seva interlocutòria, de 27 pàgines, el magistrat repassa un per un tots els tràmits parlamentaris i les resolucions de la cambra que han conduit fins la DUI, amb les corresponents suspensions i anul·lacions per part del Tribunal Constitucional. Així, cita l'aprovació del full de ruta del procés d'independència, el 9 de novembre del 2015, la comissió del procés constituent i les seves conclusions el gener i el juliol del 2016, les resolucions del debat de política general sobre el referèndum pactat i el procés constituent, l'octubre del 2016, les partides pel referèndum del pressupost de la Generalitat pel 2017, i les lleis del referèndum i de transitorietat, l'estiu del 2017.

A més, el magistrat recorda que el lletrat major i el secretari general del Parlament van fer informes dient que aquestes dues últimes lleis eren contraries a les resolucions del TC. Tot i així, van ser aprovades en el ple del 6 i 7 de setembre passat. "És doncs evident que mai els promotors del procediment per a la independència van poder confiar que el seu objectiu prosperés per la via legal", afirma el magistrat, que afegeix que els querellats només podien aspirar a intentar un pacte amb el govern espanyol. Però el propi Llarena desvirtua aquesta opció assegurant que "el suposat pacte d'independència és incompatible amb el que realment es va fer, ja que es va optar per realitzar un referèndum sabent que era il·legal i estava prohibit celebrar-lo". A més, afirma que els querellats sabien que si els independentistes guanyaven el referèndum es procediria "inexorablement i sense cap negociació" a la constitució d'una república independent, com va passar, "per més que s'introduís com una declaració prèvia a la que era la resolució jurídica del Parlament". "La idea d'actuar amb subjecció a un pacte és irreal", conclou el magistrat.

De fet, Llarena considera que la idea dels impulsors del procés era "assolir una situació de fet per, després, aconseguir imposar la seva acceptació política". "Com que la viabilitat política d'una nova realitat nacional no podia aconseguir-se amb l'actuació legislativa i governativa desplegada, és factible que es considerés que el resultat només seria assolit mitjançant la incorporació d'una mobilització ciutadana que exigís la permanència del nou ordre implantat, i que aconseguís el seu propòsit mostrant una determinació generalitzada i explícita, al mateix temps que fèrria i inflexible davant de qualsevol altra alternativa", resumeix el magistrat.

A partir d'aquí, Llarena justifica perquè la mobilització ciutadana es pot considerar un possible preludi de la violència. Inicialment cita un 'full de ruta del procés d'independència' acordat per CDC, ERC, ANC, AMIC i Òmnium el 30 de març del 2015, abans de les eleccions del 27-S. El 12 d'abril del mateix any, l'ANC també fixava el camí cap a la independència, amb eleccions plebiscitàries i constituents, i, en cas que la Generalitat fos intervinguda pel govern espanyol i algun partit independentista fos il·legalitzat, s'afirmava que "la ciutadania emergeix com l'agent polític que impulsa el procés". Tot i això, Forcadell ha recordat al magistrat que el document afegia que la mobilització havia de ser sempre pacífica.

Això, per al magistrat evidencia que ja fa més de dos anys que es va planificar "l'engranatge i la coordinació entre iniciatives legislatives, executives i la mobilització ciutadana per fer de totes elles un únic instrument adequat per a la consecució de les finalitats secessionistes". De fet, creu que els investigats van donar molta importància a la mobilització ciutadana, així com la seva "conscient instrumentalització, orientant-la a que fos precisament l'element que forcés el reconeixement polític de l'estat de fet que anava a impulsar-se".

Malgrat que tots els investigats han insistit en el fet que les mobilitzacions han estat i volien que fossin pacífiques, el magistrat creu que es pot aplicar el delicte de rebel·lió als querellats, malgrat que aquest delicte exigeixi un "alçament violent i públic". Segons Llarena, "la violència no fa sinó adjectivar l'alçament, sense que la redacció del precepte penal atribueixi a aquesta violència una substantivitat pròpia i singularitzada". L'essència del delicte, segons ell, és l'alçament públic, sempre que sigui col·lectiu i violent. Però perquè sigui violent "no és exigible que incorpori fets lesius o danyosos contra persones o béns, sinó que també es manifesta quan integra l'ostentació d'una força i es mostra la disposició a usar-la". Si l'alçament públic inclou armes o combats, s'aplicaria la versió més greu del delicte de rebel·lió, conclou.

"S'entén que l'alçament és violent quan s'orienta de manera inequívoca a intimidar els poders legalment constituïts, sigui mitjançant l'exercici actiu d'una força inclús incruenta, o bé mitjançant l'exteriorització pública i patent d'estar disposat a la seva utilització per existir una determinació d'assolir a qualsevol preu les finalitats de la rebel·lió", opina el magistrat. A continuació, separa aquesta determinació de qualsevol manifestació o protesta pacífica.

Però també considera que la renúncia a la violència per part de molta gent no exclou la responsabilitat dels que no hi renuncien, així com d'aquells que "se serveixen de l'alçament i aprofiten el suggeriment raonable que la violència pot arribar a ser exercida de manera incontrolable". Això porta el magistrat a valorar que els querellats podrien haver previst exhibir la violència d'alguns per aconseguir els objectius. El magistrat admet que les mobilitzacions massives han estat pacífiques de manera immensament majoritària, però recorda que la querella fiscal recull "nombrosos vestigis de comportaments agressius". Així, cita com a exemples "d'expressió clara i plural d'aquesta violència" les marxes de tractors, el "bloqueig" de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, el "setge" a edificis de l'administració de l'estat i a hotels que allotjaven policies espanyols, "l'aïllament" de guàrdies civils i la comitiva judicial a la Conselleria d'Economia, l'apedregament i destrucció de vehicles policials, "l'impediment per nombrosos individus" per realitzar un registre policial a Unipost, talls de carreteres i barricades de foc, amenaces a empresaris que prestessin suport a l'estat o "algunes de les muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació, fent recular en ocasions els cossos policials o forçant-los a usar una força que hagués estat innecessària d' una altra manera". "Tots aquests comportaments expressen el violent germen que es podia expandir", afegeix.

Segons el magistrat, la querella evidencia que aquests fets "violents" van ser "conscientment instrumentalitzats" per aconseguir la secessió. Així, considera que les mobilitzacions populars formaven part del full de ruta independentista pactat entre polítics catalans, municipals i entitats ciutadanes, i a més molts responsables del procés han fet crides a la mobilització, "incloent la resistència activa", i perquè el procés "no comptava amb cap altre instrument d'imposició que l'amenaça d'una determinació popular que podia resultar incontrolable". A més, tot i que aquest dijous tots els querellats han negat haver presenciat cap d'aquests fets descrits, sí que els van veure als mitjans de comunicació i això no els va fer canviar el comportament. El magistrat conclou que els líders del procés "podrien haver-se servit de puntuals focus violents i d'una mobilització decidida i pacífica molt superior, per exhibir els moviments populars com l'espoleta d'una eventual explosió social que ells podien modular i, per tant, com la violència coactiva per la consecució dels seus objectius".

Tot això, diu el magistrat, no descarta que els fets puguin suposar delictes amb menys pena que la rebel·lió, com la conspiració per la rebel·lió o la sedició.

Pel que fa al delicte de malversació de fons públics, el magistrat diu que les finalitats d'algunes partides pressupostàries anul·lades pel TC es van acabar realitzant, i per això caldrà investigar si s'hi van dedicar fons públics.

Joan Josep Nuet (CSQP) ha recordat que ell es va abstenir o oposar a diverses de les resolucions anul·lades pel TC, tot i que sí va permetre que es debatessin i votessin resolucions que busquessin la independència per la via constitucional.

Els investigats han defensat la seva innocència i consideren que els fets pels quals la fiscalia es va querellar no suposen cap dels tres delictes citats, sinó com a màxim el delicte de desobediència a l'autoritat, que no comporta presó. A més, han al·legat arguments d'arrelament i capacitat econòmica per eludir qualsevol mesura cautelar.

Sobre el possible risc de fugida, el magistrat considera que Forcadell presenta "una actuació principal" per la seva "intervenció medul·lar i la intensa repercussió del seu lideratge" durant tot el procés, començant com a presidenta de l'ANC i acabant com a presidenta del Parlament. Tot i això, recorda que tots els querellats s'han presentat davant del TSJC cada cop que han estat citats i fins a dos dies diferents davant del Suprem, "en contrast amb altres encausats en aquest procés que es troben actualment fugats", en referència implícita a Carles Puigdemont i altres quatre consellers destituïts.

Sobre el risc de reiteració delictiva, "tots els querellats, no és que hagin assumit la intervenció derivada de l'article 155, sinó que han manifestat que, o bé renuncien a l'activitat política futura o, els que desitgen seguir exercint-la, ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional". Però admet que les afirmacions poden ser mentida.

Respecte la possible destrucció de proves, el magistrat recorda que, a diferència dels membres del Govern, els membres de la Mesa estan acusats de "crear una base normativa, il·legal, però de suport, mitjançant un comportament que apareix perfectament i de forma immutable esculpit als diaris de sessions del Parlament". Per això, i com que no se'ls acusa d'haver actuat fora de les sessions públiques de la cambra catalana, ni tampoc han actuat per destruir cap prova, el magistrat no contempla aquest risc.

Es dóna la circumstància que des de l'any 1997 el Suprem no dictava una ordre de presó eludible amb fiança. En aquell cas va ser per a membres d'Herri Batasuna. En democràcia no es recorda cap precedent d'una ordre de presó incondicional, segons fonts jurídiques, tal com ha demanat la fiscalia aquest dijous.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Eleccions a Catalunya

Eleccions a Catalunya 2017

Tota la informació sobre els comicis d'on sortirà el nou Parlament de Catalunya. 

 

Arreu

Delgado, Espinosa i Vancells són els bagencs que apunten al Parlament

Delgado, Espinosa i Vancells són els bagencs que apunten al Parlament

La diputada d'ERC i el de C's tenen gairebé assegurat repetir, com l'anoienca Vergés i el...

Puigdemont s'envolta dels líders territorials de l'ANC en una candidatura oberta

Puigdemont s'envolta dels líders territorials de l'ANC en una candidatura oberta

Albert Batalla, alcalde de la Seu, que en plena crisi va criticar el president, no serà a la...

Núria Picas i Alba Vergés, a les llistes d'ERC per al 21-D

Núria Picas i Alba Vergés, a les llistes d'ERC per al 21-D

L'atleta i la diputada igualadina han confirmat que concorreran als comicis

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema