La defensa dels exconsellers de Presidència i Territori de la Generalitat, Jordi Turull i Josep Rull, ha demanat a l'Audiència Nacional que els posi en llibertat al·legant que han acatat «expressament» les mesures de l'article 155, sense oferir ni promoure cap «resistència». En sengles recursos, als quals ha tingut accés Efe, els dos exconsellers sol·liciten a la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional que revoqui l'ordre de la jutgessa Carmen Lamela d'enviar-los a la presó de forma preventiva, i els apliqui els mateixos criteris pels quals el Suprem va deixar en llibertat amb fiança la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa del Parlament de Junts pel Sí.
Els dos exconsellers del PDeCAT estan en presó preventiva des del 2 de novembre, juntament amb sis exmembres més del Govern, per ordre de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que els investiga arran d'una querella de la Fiscalia pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. En els escrits, Jordi Pina, advocat de tots dos exconsellers, descarta el risc de reiteració delictiva en el qual Lamela va basar l'ingrés a la presó de Rull i Turull -juntament amb els de risc de fugida i destrucció de proves-, i argumenta que, malgrat discrepar «políticament del seu contingut i legitimitat», els seus clients i la resta de membres del Govern querellats «han acatat expressament les mesures de l'article 155 de la Constitució sense efectuar ni promoure cap tipus de resistència a la seva aplicació».
Una prova d'això és, segons l'advocat, que després de l'aplicació del 155 no s'ha adoptat «cap acord ni dictat disposició de cap classe» per part del Govern, que, recorda el recurs, «va estar reunit en acabar la sessió parlamentària del 27 d'octubre» (en què el Parlament va votar la independència) «sense adoptar cap acord».
Els recursos insisteixen en el fet que cap dels «cessats consellers» han aprovat cap acord: «n'hi ha prou de consultar el Diari Oficial de la Generalitat per comprovar que no s'ha publicat res ja des de l'aplicació del citat precepte constitucional», prossegueix l'escrit.
L'advocat subratlla també que cap dels membres del Govern querellats «ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari [després de l'aplicació del 155], i han anunciat per contra el seu propòsit de concórrer a les urnes [el 21-D]». «No hi ha, doncs, voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el curs de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral», afegeixen els recursos de Rull i Turull. Pina argumenta a més que l'empresonament de Rull i Turull «contravé el dret a eleccions lliures», així com «el dels ciutadans a tenir representants polítics», i recorda que els querellats «participarien sens dubte» en la campanya electoral del 21-D si no estiguessin privats de llibertat.
A disposició de la justícia
La defensa de Turull i Rull descarta també que el fet que l'expresident Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers hagin fugit a Bèlgica després de la declaració d'independència suposi un increment del risc de fugida que justifiqui mantenir a la presó els exconsellers que es van quedar a Espanya. «Els que són aquí, podent haver estat allà [a Bèlgica], són aquí», destaca la defensa, que insisteix en l'argument que tant Rull com Turull han mostrat sempre la seva «total posada a disposició de la justícia espanyola».
«Els querellats que han marxat a Bèlgica han manifestat públicament que pretenen només poder pilotar el període electoral (greument perjudicat per aquest procés penal), sense intenció d'eludir definitivament l'acció de la justícia», esgrimeix la defensa, que també rebutja que Turull i Rull tinguin capacitat econòmica per pagar una fugida durant anys.
