El vicepresident destituït, Oriol Junqueras, i els consellers destituïts Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa van al·legar davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela que no havien tingut prou temps de preparar-se la declaració per la querella de la fiscalia per rebel·lió i sedició. A més, van rebutjar frontalment haver participat o promogut cap acció violenta o que intentés impedir l'actuació de les autoritats policials i judicials. A banda, Junqueras va reafirmar la legalitat de tots els diners gastats procedents del Pressupost de la Generalitat, i Forn va negar haver donat als Mossos cap ordre per desobeir els manaments judicials.
En les gravacions sonores de les declaracions judicials del 2 de novembre, fetes públiques ahir pel diari Ara, els exmembres del Govern van assegurar, sempre només en resposta als seus advocats i en uns 3 minuts de mitjana, que la seva vida i trajectòria política es basava en la defensa dels seus postulats ideològics des d'un punt de vista totalment pacífic.
Junqueras va dir que com a catòlic i per convenciment personal qualsevol violència li semblava fora de lloc. «No he participat ni promogut cap acte violent, en tota la meva vida. Tota l'acció política ho pot defensar tot, però mai he defensat la violència. Aquests mesos s'ha parlat de democràcia, urnes, però sempre amb pacificisme, civisme, si no, no hi seria».
Romeva va explicar que la posició del Govern contra la violència era unànime, i que cap conseller o terceres persones en contacte amb el Govern van promoure accions violentes. «Fa 25 anys que milito en l'objecció de consciència, el pacifisme i la lluita pels drets fonamentals de forma sempre pacífica i democràtica», va recordar, i no considera la violència una opció política ni de vida. Preguntat sobre si van promoure alguna concentració multitudinària i pacífica per impedir a la policia fer la seva feina, va dir que sempre han defensat la llibertat d'expressió pacífica i democràtica i els drets fonamentals, «mai instant a l'entorpiment i menys amb violència». Bassa va recordar que era mestra d'una escola cristiana de Torroella de Montgrí i que els seus principis són contraris a qualsevol tipus de violència, i que sempre ha promogut el pacifisme i la tranquil·litat a tot arreu.
Turull va dir que sempre ha parlat de democràcia i urnes dins del pacifisme i el civisme. «Si no fos així, no hi seria jo», va dir. «La violència no és justificable en cap condició, es pot defensar el que sigui dins del pacifisme, i el 99% dels catalans són gent de pau».
Rull va afirmar no entendre la política i el servei públic sense passar per «un compromís insubornable amb la democràcia, la llibertat i la pau». I tots van remarcar que van rebre la querella unes 24 hores abans i no havien tingut temps de llegir-se a fons les més de 100 pàgines, no havien tingut accés als documents citats en la querella i no havien pogut preparar l'estratègia de defensa amb els seus advocats. En resposta a Rull, Lamela li va recordar que podien demanar tornar a declarar quan volguessin. Dels 6,2 milions que la fiscalia i Lamela consideren que es va gastar en el referèndum, Junqueras recorda que hi ha certificacions de la Intervenció de la Generalitat que afirmen que no s'ha gastat diner públic en allò que no correspongués.
Forn va dir que com a conseller mai va donar cap instrucció o consigna, directa o indirecta a través d'altres càrrecs, perquè els Mossos deixessin d'obeir manaments judicials o no complissin les obligacions legals. «Al contrari, sempre he dit que, agradessin o no els mandats judicials, s'havien de complir; està escrit i recollit en entrevistes, els Mossos tenen competències en matèria de policia judicial, i sempre s'han de complir les ordres judicials, fossin del tipus que fossin».
Per la seva part, l'advocat dels exconsellers d'ERC, Andreu Van den Eynde, va demanar a Lamela que fes «abstracció» del cas concret per situar-se en el debat sobre la possibilitat de la presó preventiva i es basés només en el risc de fuga i el de reiteració delictiva. El lletrat considerava que un investigat es pot fugar de la justícia sigui o no greu el delicte que se li atribueix. De la reiteració delictiva, va dir que cap conseller pretenia seguir amb la «dinàmica o agenda» descrita en la querella de la fiscalia, ja que l'itinerari semblava acabar-se amb la DUI. «La reiteració delictiva sembla impossible, o no està argumentada», concloïa.
Una majoria «més sòlida»
D'altra banda, en una carta escrita des de la presó d'Estremera i publicada ahir a El Periódico, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, aposta per construir una majoria més àmplia a Catalunya. «Mes sòlida i transversal, que cohesioni la societat en tota la seva diversitat», assegura. En la carta, Junqueras afegeix que és important que la seva candidatura sigui una «veritable llista del país real» per tal de comptar amb majories que representin el gruix de la societat.
