Els consellers destituïts Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó i Joaquim Forn també van presentar ahir recursos d'apel·lació -dilluns ho van fer Josep Rull i Jordi Turull, contra el seu empresonament davant de l'Audiència Nacional. Els consellers destituïts demanen quedar lliures al·legant que el Govern no va seguir actuant després de l'aprovació de l'article 155, tot i que eviten dir explícitament si l'acaten. Així, els advocats defensen que no hi ha risc de reiteració delictiva: «El Govern no s'ha reunit des del dia del seu cessament, no s'han adoptat acords de Govern ni s'han efectuat publicacions en el butlletí oficial que demostrin actes executius després de la sessió parlamentària del 27 d'octubre».
Com en el cas de Junqueras, en l'escrit, la defensa de Bassa, Mundó i Romeva sosté que els investigats van acudir a l'Audiència Nacional «ja com a exconsellers o exmembres del Govern», tot i afegir que ostenten la «legítima i democràtica condició de membres del Govern de Catalunya». Els advocats recorden que després de l'aprovació de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució «s'ha produït a Catalunya la dissolució del Parlament amb l'objectiu», que els investigats comparteixen, de «participació en el procés electoral fixat pel govern espanyol».
Els advocats recullen que la querella de la Fiscalia ja situa la declaració d'independència al Parlament el 27 d'octubre com a culminació d'un «suposat pla» per afirmar que «no sembla existir cap escenari pel qual els investigats puguin executar accions de reiteració dels il·lícits objecte de la querella». La defensa atribueix a la declaració d'independència un «valor estrictament polític».
Pel que fa al risc de fuga, els advocats asseguren que hi ha «indicis clars» de l'arrelament dels consellers. A més, destaca la seva «actitud institucional plenament col·laborativa» en presentar-se a la citació judicial tot i l'«altíssim risc de detenció o fins i tot de presó provisional». Per als seus advocats, aquesta actitud «denota un altíssim nivell de sentit del servei públic i institucional on el valor de la dignitat personal de cada un dels encausats ha de ser reconegut, més enllà de discrepàncies ideològiques», afegeixen.
Candidats potencials a les eleccions
En el recurs, la defensa demana el seu alliberament o mesures cautelars que siguin alternatives a la presó atesa la situació preelectoral a Catalunya. Així, demanen valorar el «dany reputacional» que pot ocasionar la presó «per a un representant polític en situació preelectoral». «No hi ha cap dubte que els investigats són candidats potencials a les eleccions i que si no estiguessin privats de llibertat tindrien una participació molt activa en la campanya electoral», argumenten, i el fet que estiguin empresonats «lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política», continuen.
Pel que fa a les acusacions dels delictes de rebel·lió i sedició, la defensa considera que «la debilitat argumental d'aquesta tesi acusatòria és absoluta», perquè «no hi ha constància dels elements típics de l'alçament violent o tumultuari» ni els fets descrits a la querella «van més enllà d'una singular interpretació del que ha succeït a Catalunya durant els dos últims anys». Sobre el presumpte delicte de malversació de fons públics, creu acreditat que «no s'ha efectuat cap despesa de la partida pressupostària suposadament vinculada amb el desenvolupament del referèndum» de l'1-O.
En el mateix escrit han al·legat vulneració del dret de defensa perquè es considera que el temps transcorregut entre les citacions i les declaracions és «objectivament insuficient per preparar una defensa amb garanties». També denuncien la «incompetència de l'òrgan de decisió», ja que «rebel·lió i sedició són delictes que simplement no es troben previstos dins les competències de l'Audiència Nacional», acaben.
Pel que fa a Forn, ha demanat la seva posada en llibertat en termes similars i adduint que ha assumit «sense escarafalls ni crides a la desobediència» l'article 155 i que les eleccions del 21 de desembre «apunten més aviat a solucions de compromís» a Catalu-nya. En el seu recurs, l'advocat de Forn, Daniel Pérez-Esqué, argüeix que no presenta risc de reiteració delictiva, atès que després de l'aprovació del 155» va assumir la nova situació jurídica i va cessar en l'exercici de la seva funció pública, sense escarafalls ni crides a la desobediència». De la mateixa manera, Jordi Pina, advocat dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, va presentar dilluns sengles recursos davant l'Audiència per demanar la seva excarceració, al·legant que havien acatat el 155, un argument que ja va esgrimir davant Lamela el seu anterior lletrat, Jaume Alonso-Cuevillas.
