El síndic de greuges, Rafael Ribó, va reclamar ahir una «explicació exhaustiva, transparent i pública de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, com a confident policial», després de les informacions que el relacionen amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). En la presentació de l'informe Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, el síndic va rebutjar que les explicacions es donin a la Comissió de Despeses Reservades del Congrés perquè, segons va assegurar «la ciutadania pot exigir una explicació pública» i va reclamar que s'assumeixin «responsabilitats».

Ribó va dir que és «inadmissible» la manera que s'ha gestionat la informació de l'imam de Ripoll, el líder de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils l'estiu passat, i «l'absència de debats» sobre els esmentats atemptats «al Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats».

El síndic va reclamar que els Mossos, com a «policia integral bàsica de tot el territori de Catalunya», estiguin presents a tots els organismes de coordinació antiterrorista d'Espanya i Europa. «És un cas flagrant que s'hagi impedit la presència de la policia catalana a l'Europol, que depenia de l'Estat espanyol», va dir Ribó, que ha denunciat «el tracte diferencial inacceptable» que, segons el seu parer, existeix entre els Mossos i l'Ertzaintza. «És inadmissible que la seguretat sigui una moneda de canvi i que un acord partidista entre PP i PNB per aprovar els pressupostos inclogui la participació de l'Ertzaintza quan la neguen a d'altres policies de l'Estat», va assegurar.

Segons Ribó, això suposa una «discriminació» i «hi pot haver responsabilitats a assumir per part dels governants per aquests acords». El síndic creu que l'Estat té la «concepció errònia que només existeix el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil» i que la resta són «auxiliars», i va reivindicar «la participació de totes les policies en els organismes internacionals».

Ribó va considerar de «gravetat extrema» la «passivitat i paràlisi» de la Junta de Seguretat durant més de vuit anys en una situació de nivell 4 sobre 5 d'alerta terrorista. «L'Estat podria tenir responsabilitats jurídiques per haver paralitzat aquest organisme», va assegurar el síndic, que va incidir en la «necessitat de consolidar la presència de ple dret dels Mossos» al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). En la presentació de l'informe, el síndic va destacar que les administracions «han de fomentar un discurs d'integració i de prevenció de conductes racistes, de discriminació i d'enaltiment de la violència i l'odi».

L'informe posa en relleu el paper de les escoles com a «foment de la interculturalitat i la diversitat com a valors positius» i com a lloc «on combatre el discurs de l'odi».

Ribó va dir que els serveis socials dels municipis no «disposen de cap protocol o mecanisme de prevenció de radicalització», però ha elogiat que «hagin posat en marxa programes pel seu compte per evitar aquest fenomen».