El Govern central va proposar ahir el magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar com a nou fiscal general de l'Estat en substitució de José Manuel Maza, una designació que ha estat considerada unànimement de continuïtat sobre la línia empresa pel seu desaparegut predecessor.
La vacant generada a la Fiscalia General de l'Estat per José Manuel Maza, que va morir el cap de setmana passat a la ciutat argentina de Buenos Aires per les complicacions derivades d'una infecció renal, ha estat coberta amb un altre magistrat del Tribunal Suprem especialista en temes penals, de caire conservador i proper a la cúpula d'aquest tribunal.
Per si fos poc, Melgar ja ha participat en la gestió processal del principal assumpte al qual s'haurà d'enfrontar, la querella pel Procés cap a la declaració unilateral d'independència: va formar part de la sala del Tribunal Suprem que va admetre a tràmit aquesta querella de Maza i que va obrir la porta a la unificació dels diferents processos seguits per aquests fets que va ser decidida ahir per l'alt tribunal.
El nomenament d'aquest magistrat de caràcter accessible i dialogant, nascut a Palència el 1955, casat i amb dos fills, ha estat interpretat en aquesta clau continuista tant pel mateix executiu com pel PSOE.
Així, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar que no creu que Julián Sánchez Melgar canviï substancialment el rumb de la institució davant els fets del procés independentista.
Per la seva banda, la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, ha dit que l'elecció de Sánchez Melgar és un «nomenament polític que respon als interessos del Govern, com ho va ser en el seu moment el de (José Manuel) Maza». Tots dos tenen «perfils molt semblants», va afegir abans de concloure que Sánchez Melgar suposa una «continuïtat» respecte al seu predecessor.
Al seu torn, la portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Margarita Robles, va demanar ahir al Govern espanyol que expliqui per què va dir que consultaria als partits de l'oposició el nom del nou fiscal general de l'Estat i a l'hora de la veritat no ho ha fet.
Sobre aquesta última qüestió, Catalá va respondre que confia que el nou fiscal general de l'estat tindrà el màxim «reconeixement i suport» en l'àmbit judicial i en els grups parlamentaris tot i que l'Executiu no hagi consultat el seu nom ni al PSOE ni a Ciutadans.
Per la seva banda, les tres associacions de fiscals d'Espanya van destacar el prestigi jurídic del magistrat.
Així, la presidenta de la conservadora Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, ha comentat que és un jurista «de competència sobrada i gran capacitat de comprensió i diàleg».
Per la seva banda, el president de la Unió Progressista de Fiscals, Emilio Fernández, ha assenyalat que hauria preferit que es tractés d'algú procedent de la carrera fiscal, ja que coneixeria millor tot el que fa a l'organització de la Fiscalia, malgrat que ha aclarit que Julián Sánchez Melgar és un «eminent jurista».
El nou fiscal general, que, després d'una sèrie de jubilacions recents, era un dels més veterans membres de la Sala Penal del Suprem, té en la seva carrera diversos assumptes destacables, entre els quals hi ha l'haver estat ponent de l'anomenada Doctrina Parot, que va permetre el compliment íntegre de penes per etarres.
A més de ser ponent de la doctrina esmentada, que va tombar el Tribunal d'Estrasburg, Melgar té altres capítols ressenyats, com per exemple el seu vot particular contrari a l'anomenada Doctrina Botín, favorable al desaparegut banquer.
Al costat d'això, ha participat en tasques de control del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Va ser destinat a l'Audiència Territorial de Barcelona i va arribar a ser president de l'Audiència d'Àvila amb menys de 40 anys. Allà va romandre fins al seu nomenament per l'alt tribunal.
