Anna Gabriel: «No creiem que hi hagi possibilitats de pactar un referèndum en la propera legislatura»

Tot allò que es va viure al Palau de la Generalitat els dies 26 i 27 d´octubre i després al Parlament és ple d´interrogants, dels perquès de cada actuació. Vostès, la CUP, no eren govern, però eren el suport imprescindible. Què va passar el dia 26 al Palau?

No estàvem al govern i en molts espais de presa de decisió no hi hem estat. I en l´espai que s´articula el final de legislatura, tampoc no hi vam ser. Això ens ha situat en un punt complicat. Aquells dies ens arriba la responsabilitat del que està passant i nosaltres no tenim els elements suficients per prendre decisions en el que està passant. Moltes de les decisions les coneixem en el moment en què es fan públiques

Aquests darrers dies, sobretot arran d´unes declaracions de la republicana Marta Rovira, hi ha sobre la taula si el canvi de rumb en l´aprovació de la independència i de la república va estar estretament relacionat amb una suposada evidència que l´Estat podia actuar violentament contra les persones del procés?

El dia 10, que és el dia que esperem que hi hagi una proclamació de la independència per part del president, i que una hora abans se´ns cita per dir que no serà així, es posen sobre la taula tota una sèrie d´arguments, aquest també, però nosaltres no tenim accés a la font primària que se suposa que ho ha dit. De la mateixa manera, aquest dia se´ns diu que hi ha una via oberta de mediació a escala internacional, però tampoc no tenim accés a la font primària. Som lluny de poder verificar la versemblança. Hem sabut més coses ara que el mateix dia 10.

I el dia 10, quan abans d´entrar al ple del Parlament coneixen que no hi haurà proclamació de la independència, com queda la CUP?

Com que ja estàvem exclosos de la presa de decisions, quedem amb la mateixa sorpresa que molta gent del carrer. Nosaltres teníem un discurs preparat, fins i tot. Creiem que llavors es va perdre una oportunitat. El dia 1 d´octubre i la vaga del dia 3 crec que mereixien una resposta immediata del Parlament i que la resposta hauria hagut d´arribar aquell dia. La no-aprovació fa que l´Estat guanyi moltes posicions, que avanci molt en les seves accions en contra del procés, que avanci molt l´unionisme i l´extrema dreta violenta... Ho crèiem aleshores, i després encara ens hi hem refermat més.

L´error principal el centrem en aquest dia 10. Vostès no havien pactat amb Junts pel Sí ni el calendari posterior a l´1 ni la sessió del dia 10?

Nosaltres no vam pactar res. A nosaltres se´ns informa. Nosaltres només vam reclamar que hi hagués una proclamació d´independència després del dies 1 i 3 d´octubre, és el que s´havia aprovat en la llei de referèndum. I no fem una lectura innocent: nosaltres mai havíem pensat que l´Estat acceptaria el referèndum i els seus resultats. I no només això, havíem vist que l´Estat actuava amb violència. Nosaltres sabem que el trànsit que havia dibuixat Junts pel Sí, que aniria de la llei a la llei no era cert, sabem que l´Estat espanyol no vol dialogar en el terreny de trobar una solució acordada... Per tant, des d´una òptica molt realista i sense voler enganyar ningú dient que el dia de la proclamació ja seríem una república independent, sabíem que no aniria així, però davant una acció popular molt potent que s´havia articulat els dies 1 i 3, creiem que havia de tenir una resposta. Creiem que dilatar aquesta resposta no tenia gaire sentit ni ha ajudat que la ciutadania entengui els perquès.

Fins i tot a la CUP, en algun moment, s´havia confiat en aquest anar de la llei a la llei, en què hi havia les anunciades estructures d´Estat...

Jo crec que nosaltres no. Nosaltres sabem que hi ha una autoritat i un ús de la força que és monopoli de l´Estat. Justament és un tema que havíem discutit moltíssim amb Junts pel Sí. De fet, ens deien de fer actes conjunts i nosaltres els dèiem que si el que havien de dir que tot seria com sempre i que aniríem de la llei a la llei, no hi podíem ser. No ho vèiem. L´Estat espanyol no reconeix el dret a l´autodeterminació i era previst que actuarien. No sé si vam tenir la capacitat de socialitzar-ho tot això. Però és per aquestes diferències que no formem part en un inici de Junts pel Sí. Ells dibuixen un full de ruta i aquesta independència en 18 mesos que no compartíem.

Però en certa manera hi van ser, han estat part del procés.

Més enllà del que cregui la CUP, el país és més que la CUP. I l´anàlisi que fem a partir de l´1 d´octubre el fem pensant en més gent, no només la que ens pot donar suport. Probablement la gestió de tot plegat no ha contribuït a explicar la situació a què ens afrontàvem a partir d´aquell dia.

Doncs què s´hauria d´haver fet?

Nosaltres no estem en la posició de fer crítica, ni autocrítica i autoflagel·lar-nos, perquè és un camí que no porta enlloc. El que hem de fer és mirar endavant. Si tu vols fer un referèndum d´autodeterminació no votaràs com sempre, i tots podem treballar amb estructures fortes que et preparin per a un etapa d´estat independent, però hem comprovat que l´Estat té tota la capacitat per intervenir-les, per convocar eleccions i per empresonar responsables polítics. Aquest és l´escenari que no s´hauria de d´haver amagat.

I com ho faria Anna Gabriel?

Amb un alt grau de consciència.

Però la consciència pròpia no canvia l´acció de l´Estat.

No creiem que hi hagi possibilitats de pactar un referèndum en la propera legislatura, ni creiem que amb un Estat que es dibuixa tan defensor del nacionalisme espanyol i tan excloent de qualsevol altre aspiració nacional canviï. Però l´1 d´octubre vam tenir un poble que va defensar el dret a votar i milers de persones van votar que sí. Hem de continuar acumulant forces.

La CUP no era el partit que anava més accelerat en el tema de la independència, no era la formació que tenia més pressa?

Com a partit independentista, sí. Quan a nosaltres Junts pel Sí ens deia demanarem de pactar un referèndum acordat amb l´Estat, què dèiem: nosaltres us acompanyarem en aquest camí. Però no hem de dibuixar escenaris irreals. El referèndum ens va semblar un bon exercici, tot i que inicialment no era previst.

Però ara és versemblant dir que hem de treballar per desenvolupar la República?

Quan nosaltres diem que s´ha de materialitzar la República estem pensant més en una dimensió popular i tot el que contribueixi a generar consciència i estructures autorganitzades que no pas en tornar a articular un relat en què diguem a la gent que tornin a dipositar la confiança en uns representants polítics, que ja dissenyaran nous fulls de ruta. S´ha vist la força de la gent i la que pot tenir l´Estat. Que la força de la gent ho pot tot? No. Però pot molt. En els últims anys, si hi ha alguna cosa que ha posat en escac l´Estat ha estat la mobilització popular a Catalunya, i no és un tema menor. No som independents, ens agradaria ser República, però no ho som. Ara, el que sí que hem fet és internacionalitzar una situació com mai no s´havia fet.

Tornem a aquelles hores del 26 i 27 d´octubre. Com els arriba la decisió del 26 d´octubre el president Puigdemont de convocar eleccions? Els reuneix?

Ens en vam assabentar per la premsa, i després sí que rebem una trucada molt breu dient que compareixeria per convocar eleccions. És la situació que es va produint des de l´1 d´octubre, en què nosaltres som molt espectadors, i en què es va veient com poders polítics, econòmics... cada vegada pressionen més perquè no es faci la declaració d´independència. I tenint en compte que són sistemes molt poderosos i que hi ha tot un sistema de mitjans de comunicació al voltant, es va donar temps a la seva reacció.

I l´últim gir, la proclamació de la República? Com la va viure?

Amb la mateixa estupefacció que la majoria de la gent. Quan ens diuen que anem al Parlament i proclamem la República, el que veus és que hi ha una situació de molta feblesa. Si proclamaves la República, sabies que vindria el 155.