iscret i afable, José María Romero de Tejada va ser el veterà fiscal que el 2013 es va encarregar de redreçar el rumb de la Fiscalia de Catalunya contra el procés independentista, després de la dimissió de Martín Rodríguez Sol per defensar una consulta legal i de les reticències de la seva cúpula a perseguir Artur Mas pel 9-N.

De Tejada, fiscal des de l'any 1974, va morir després d'una llarga carrera professional que va exercir principalment a Barcelona, on va ocupar el càrrec de tinent fiscal des del 1997 fins que, el 2013, va ser promogut al capdavant de la Fiscalia de Catalunya després de la inesperada renúncia del seu antecessor, Martín Rodríguez Sol, que va seguir sent el seu amic i mà dreta.

Romero de Tejada, que mai havia mostrat una excessiva ambició per escalar posicions dins del ministeri públic, va ser l'únic candidat que es va presentar per rellevar Rodríguez Sol quan aquest va dimitir arran de l'expedient que la Fiscalia General li va obrir després que en una entrevista defensés la legitimitat d'una consulta sobre la independència de Catalunya, dins d'un marc legal.

Un any després d'assumir el càrrec, Romero de Tejada, conservador, va viure la seva primera topada amb la Fiscalia General de l'Estat, quan la junta de fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya va forçar una reunió en la qual es va oposar unànimement a querellar-se contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas per organitzar la consulta sobre el futur de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre del 2014.

Amb l'informe dels seus vuit fiscals sota el braç, va viatjar a Madrid per defensar la seva posició contrària a la presentació de la querella davant el llavors fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce -rellevat pel traspassat Maza-, que va acabar posant la denúncia contra Mas.

Les reticències de la cúpula de fiscals a portar a judici Mas es van tancar quan Romero de Tejada va signar, el 21 de novembre del 2014, la querella contra l'expresident català, que havia estat redactada per la Fiscalia General de l'Estat.

Des d'aleshores, la Fiscalia de Catalunya no ha tornat a mantenir més discrepàncies amb la Fiscalia General de l'Estat amb relació al procés independentista, i al llarg dels últims dos anys ha presentat, sense discussions internes, querelles contra el Govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la mesa, per les successives resolucions polítiques contràries a les ordres del Tribunal Constitucional.