Oriol Junqueras i els tres exconsellers d'ERC empresonats -Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó- asseguren davant del Tribunal Suprem (TS) que «van acceptar i accepten» l'article 155 i es comprometen a actuar «per les vies del diàleg i la negociació», en una lectura «àmplia» de la Constitució. La defensa dels consellers republicans cessats va presentar ahir un escrit davant del jutge del Suprem, Pablo Llarena, en el qual van demanar formalment que se'ls citi a declarar i se'ls deixi en llibertat, adduint que tenen dret a participar en la campanya del 21D sense que el seu empresonament «estigmatitzi de forma indeguda el seu programa polític».
Per la seva banda, l'advocat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, també va presentar davant del TS un escrit on argumenta que «no es compleix cap dels supòsits» per mantenir-los a la presó, com el risc de fugida, de reiteració delictiva i destrucció de proves. Per això, demana a Llarena que els torni a citar a declarar i sol·licita que s'anul·li la fiança de 6,2 milions d'euros imposada per l'Audiència Nacional. En l'escrit de la defensa dels presos d'ERC, l'advocat demana al magistrat que tingui en compte que els quatre exconsellers concorren en les llistes d'ERC per a les pròximes eleccions, un «nou element» que, recorda, no va poder valorar la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela quan els va enviar a la presó preventiva el 2 de novembre.
Els advocats dels exconsellers, també els del PDeCAT, i dels líders de les entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han sol·licitat tornar a declarar, davant el nou escenari obert després que la causa contra el Govern l'hagi assumit Llarena, que el 9 de novembre va deixar en llibertat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que renunciés a la via unilateral a la independència.
En el seu escrit, l'advocat dels republicans, Andreu Van den Eynde, apunta que el tractament que es va donar a Forcadell i els membres de la Mesa de JxS «no té per què constituir una guia exacta» per als exconsellers d'ERC, però «sí és exemple de la filosofia que ha d'imperar en el judici de proporcionalitat judicial».
Els representants d'ERC, que la setmana passada van assumir en un recurs davant l'Audiència Nacional els efectes del 155 però sense acatar-lo expressament, insisteixen en el fet que «van acceptar i accepten» l'aplicació d'aquell article de la Constitució «en els termes que va autoritzar el Senat i va aprovar el Consell de Ministres».
Una «profunda discrepància»
«Ho han fet des de la més profunda discrepància política i jurídica», aclareix el recurs, que recalca que els exconsellers «no renuncien a les seves conviccions polítiques», sinó que emmarquen el seu projecte en «una lectura àmplia, progressista i extensiva» de la Constitució que, «mitjançant la negociació i el diàleg, permeti posar en mans de la ciutadania» la decisió sobre el futur de Catalunya. Després de recordar que ara no ocupen «posicions de poder institucional que els permetin prendre decisions susceptibles de generar un risc de reiteració delictiva», els exconsellers precisen que «estan fermament compromesos a canalitzar la seva actuació per les vies del diàleg i la negociació», si en un futur tornessin a tenir responsabilitats públiques.
L'escrit destaca que Junqueras, Mundó, Bassa i Romeva van acudir a declarar davant l'Audiència Nacional «ja com a exconsellers», tot i «ostentar legítima i democràticament la condició de membres del Govern de Catalunya». Afegeix que van cessar en les seves responsabilitats públiques i van optar per «assumir el repte electoral fixat pel Govern d'Espanya», no com a «estratègia defensiva, sinó com una decisió personal».
Per això, els advocats demanen a Llarena que els exconsellers tornin a declarar «en la mesura que això serveixi per ratificar els termes de la seva voluntat futura», encara que sense entrar a discutir el fons de la imputació pels delictes rebel·lió, sedició i malversació que se'ls acusa. Un altre dels arguments esgrimits per la defensa és que els exconsellers tenen dret a participar en la campanya electoral i a exercir la representació política dels ciutadans si resultessin escollits.
