El Tribunal Constitucional (TC) va sentenciar ahir que l'article del Reglament del Parlament de Catalunya que va permetre la tramitació exprés de la llei del referèndum de l'1 d'octubre i també de la llei de transitorietat no és inconstitucional, però sí que va qüestionar la manera com es va aplicar en aquella ocasió, ja que considera que s'ha de deixar prou temps per a la presentació d'esmenes per part dels diferents grups parlamentaris.

L'alt tribunal espanyol considera que el reglament que va permetre la tramitació de forma exprés de les lleis de la independència no és inconstitucional, ja que no exclou la possibilitat que es presentin esmenes a una llei encara que es tramiti pel procediment de lectura única, tal com va succeir en aquella ocasió.

Tot i això, la interpretació que la Mesa del Parlament va fer de l'article, tancant el debat parlamentari, no és la mateixa que assenyala el Tribunal Constitucional en la seva sentència.

«No és inconstitucional l'article 135.2 del Reglament del Parlament de Catalunya, interpretat en els termes establerts en el fonament jurídic 8, en el sentit que la seva redacció no significa que exclogui la possibilitat d'articular un tràmit de proposició d'esmenes i debat sobre elles», indica la sentència de l'alt tribunal espanyol. Però tot seguit, el Tribunal Constitucional reconeix que el silenci que guarda el precepte respecte del tràmit d'esmenes no suposa que se'n prescindeixi, sinó que s'ha d'entendre com a falta d'una expressa previsió normativa.

El Parlament de Catlaunya, amb el suport dels diputats de Junts pel Sí (JxS) i la CUP i en absència dels diputats de Ciutadans, el PSC i el PPC, que van abandonar l'hemicicle abans de la votació en signe de protesta per considerar-se marginats, va aprovar el 6 de setembre passat la llei del referèndum. La votació va tenir lloc després d'una tramitació exprés executada en un sol dia. Els lletrats de la cambra van alertar a la Mesa que la tramitació de les lleis de desconnexió obeïa a una interpretació del reglament de la cambra que no era la legítima.

Dret a la participació

Al respecte, el Tribunal Constitucional afirma que correspon al Parlament de Catalunya, en l'exercici de la seva autonomia parlamentària, regular la fase d'esmenes, però que ho ha de fer respectant el dret de participació política. I explica que una hipotètica exclusió de la possibilitat de presentar esmenes a un text legislatiu vulneraria drets fonamentals en restringir notablement la participació de les minories en el procediment legislatiu, ja que aquestes només podrien expressar el seu rebuig o acceptació, en el seu conjunt, i sense la possiblitat de fer matisos d'una iniciativa proposada per la majoria parlamentària.

El TC recorda que, segons la doctrina constitucional, el dret d'esmena forma part del nucli essencial de la funció representativa, ja que, entre altres motius, permet als ciutadans conèixer la posició defensada pels seus representants i, a més a més, és un dret que està al servei del pluralisme polític.

Per tot això, l'alt tribunal espanyol conclou que el dret d'esmena en el procediment legislatiu entronca directament amb el dret de participació política reconegut en la Constitució, formant part integrant del nucli essencial de la funció parlamentària, és a dir, no es tracta d'un mer dret reglamentari, sinó d'un autèntic contingut central del dret fonamental de participació política.