La manifestació d'aquest dijous a Brussel·les ha tenyit de groc el barri europeu de la capital d'Europa. Milers de persones, més de 45.000 segons la policia belga, s'han aplegat a l'esplanada del Parc del Cinquantenari, punt d'inici de la marxa que amb l'eslògan «Desperta, Europa» ha desfilat per davant de la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament. Molts dels participants són a la ciutat des d'ahir i s'han fet notar en indrets emblemàtics com la Grand Place, carrers cèntrics i al metro.
L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural s'han proposat fer bategar el cor d'Europa amb una manifestació pacífica. A ella s'hi ha sumat una marea arribada en bus, avió i cotxes particulars i que avui, 1.300 quilòmetres lluny de casa, han cridat «Llibertat» , «Puigdemont, president» i «els carrers seran sempre nostres». Han predominat els impermeables i les bufandes grogues i també han lluït les estelades, una d'elles de grans dimensions.
Les previsions d'entre 20.000 i 30.000 manifestants s'han superat i la gran afluència de catalans al barri europeu de Brussel·les ha obligat els organitzadors a canviar a última hora el recorregut i la capçalera de la protesta. L'entrada del parc del Cinquantenari on inicialment havia de començar la manifestació era massa petita per deixar passar amb seguretat tots els manifestants i finalment l'inici del recorregut s'ha hagut de traslladar a l'altre extrem del parc, precisament a l'accés més proper a les institucions europees.
La capçalera amb els dirigents i representants polítics que han pres parten la mobilització també s'ha hagut de moure a aquest punt per raons de seguretat. Entre aquests hi ha el president cessat, Carles Puigdemont, els exconsellers que són amb ell a Brussel·les i Marta Rovira (ERC).
La gran afluència de manifestants també ha obligat a tancar l'estació de tren i metro de Schumann, davant de les seus de la Comissió Europea i del Consell Europeu, i els usuaris han estat desviats a les parades de Maelbeek i Merode.
Al final del recorregut, ha estat el torn dels parlaments polítics. Han pujat a l'escenari els representants de les entitats sobiranistes, els consellers exiliats a Brussel·les, Marta Rovira, Joan Coma i Carles Puigdemont. "Avui heu escrit una altra pàgina a la història d'Europa, una pàgina magnífica, que s'hi reconeixerà qualsevol demòcrata que vulgui construir una Europa millor", ha afirmat el President cessat davant els aplaudiments dels milers de catalans. L'acte a la capital belga ha finalitzat amb uns emocionants cants de l'Estaca i dels Segadors.
Puigdemont, a Juncker: "Havíeu vist mai enlloc del món una manifestació com aquesta per donar suport a criminals?"
El candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, s'ha dirigit al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per preguntar-li si havia vist mai enlloc del món una manifestació com la d'avui a Brussel·les per donar suport a criminals. "Potser perquè no som criminals sinó que som demòcrates", ha exclamat el també president en l'acte polític de la concentració que, segons la policia belga, ha aplegat més de 45.000 persones.
Puigdemont ha criticat l'actitud de l'Europa oficial i l'ha acusat "d'animar" el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la seva "repressió". Davant d'aquesta situació, ha posat en valor que els catalans en lloc d'allunyar-se d'Europa s'hi hagin acostat per manifestar-se davant les institucions europees.
Rovira diu que l'Estat "no juga net" per "por la democràcia" i vaticina que els independentistes "tornaran a guanyar"
La número dos de la candidatura d'ERC al 21-D, Marta Rovira, ha participat a l'acte que ha tancat la manifestació independentista a Brussel·les, i al seu discurs ha acusat l'Estat espanyol de mantenir a presó el líder del seu partit, Oriol Junqueras, i a Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, "perquè mai juguen net, fins i tot en unes eleccions democràtiques". "No juguen net perquè els fa por la democràcia", ha dit. Per a Rovira, Espanya sap que els independentistes "tornaran a guanyar" a les eleccions del 21-D i això els fa "tenir por". "Hem d'estar esperançats, hem d'anar a guanyar a les urnes, ho vam fer i ho tornarem a fer", ha sentenciat entre els aplaudiments dels milers de persones que han assistit a la mobilització.
L'ANC i Òmnium exigeixen que Europa "modifiqui la seva actitud"
Un cop finalitzada la marxa de la manifestació, ha estat el torn dels parlaments. Les entitats sobiranistes a Brussel·les perquè la comunitat internacional no giri l'esquena als catalans. En l'acte polític posterior a la manifestació d'aquest dijous a la capital de Bèlgica, el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha exigit que Europa "modifiqui la seva actitud" i forci l'Estat espanyol a iniciar el "diàleg polític" que ha de conduir a la "consolidació de la República". A més, el vicepresident de l'ANC ha augurat que la bandera europea tindrà "aviat" una nova estrella que serà "groga", en referència al color que simbolitza la reivindicació perquè els "presos polítics" surtin de la presó i el Govern destituït torni a Catalunya. Al seu torn, el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri ha destacat que Catalunya és "europeista" i "mediterrani", i ha subratllat que els catalans miren Europa com a "garantia de diàleg".
Comín, a l'Estat espanyol: "Teniu por d'un jutge belga perquè teniu por a la democràcia i sou uns franquistes"
El conseller destituït de Salut, Antoni Comín, ha intervingut a l'acte final de la manifestació dels independentistes a Brussel·les per llençar un missatge contundent a l'Estat i el govern espanyols. "Teniu por d'un jutge belga, de que us digui la veritat. Esteu aterrats perquè digui que estem perseguits per les idees polítiques i que, per tant, els presos són presos polítics. Teniu por de la democràcia, de les urnes, perquè sou uns franquistes i teniu por de l'estat de dret. Teniu por de Catalunya perquè és un país de demòcrates", ha etzibat cridant des de l'escenari.
Abans que Comín han intervingut els també consellers destituïts Clara Ponsetí, Lluís Puig i Meritxell Serret, que també han fet una crida a "seguir endavant" amb el procés independentista, i han demanat a Europa que "vigili" l'Estat espanyol pel seu comportament amb Catalunya.
La CUP denuncia des de Brussel·les la "complicitat" europea amb la "violència" de l'Estat
El regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma ha representat els anticapitalistes en l'acte polític posterior a la manifestació independentista d'aquest dijous a Brussel·les. Coma ha denunciat la "complicitat" de la Unió Europea (UE) amb la "violència" de l'Estat espanyol contra el moviment independentista. De fet, el regidor independentista ha sentenciat que l'actuació de Madrid "no seria possible" sense l'aval europeu. Coma també ha assegurat que és "imprescindible" construir la República des de la "insubmissió" per contribuir en la creació d'una nova Espanya i una nova Europa, que siguin "democràtiques, solidàries" i que es construeixin des de la "pau i la fraternitat" i que sigui "pels pobles".
Places esgotades en els grups organitzats des de la Catalunya Central
Només es poden comptabilitzar amb exactitud les 1.600 persones que han esgotat les places dels autocars organitzats per l'ANC, però la xifra d'independentistes que han sortit de la Catalunya Central amb destinació a Brussel·les en cotxes particulars i autocaravanes o que han agafat un avió per mostrar el seu suport a Puigdemont i els consellers destituïts és molt superior.
Cant d'Els Segadors al metro de Brussel·les:
A Brussel·les ahir hi feia fred, però no més que el que feia en algunes poblacions de la Catalunya Central. A les 12 del migdia el termòmetre superava lleugerament els 7º positius. A Manresa, 7º també. El cel tenia una boira fina que privava el sol d'irradiar a la Grand Place, però res que no fos esperat a quatre dies de l'arribada de l'hivern.
Un camí cap a Brussel·les on el català és el protagonista
La caravana de vehicles, autocars i cotxes particulars en ruta cap a la capital belga per ser avui a la gran concentració de suport al president Carles Puigdemont, als consellers exiliats i als consellers presos omplia des de primera hora del matí les carreteres del nord de Catalunya, les autopistes franceses que porten cap a Bèlgica i els carrers i places de la capital d'Europa.
Fotos del desplaçament cap a Brussel·les:
Les xarxes socials es van omplir d'imatges i vídeos que mostraven l'espectacular concentració de cotxes, caravanes i autocars en el camí cap a la capital europea. Amb el hasthag #RoadToBrussels es podia monitoritzar tot el moviment.
Catalans a la Grand Place de Brussel·les:
Dimarts al vespre, les xarxes ja feien circular els primers vídeos de catalans omplint la il·luminada Grand Place a la nit i cantant Els Segadors, o cridant «llibertat i independència».
1.350 quilòmetres
Ahir s'hi va afegir molta més gent, en una capital europea desbordada per la gran quantitat de catalans que s'hi han traslladat o encara hi viatjaven fent nit a l'autocar. Més de 1.350 quilòmetres de carretera per ser avui al matí a Brussel·les. Que aquesta tarda ja seran de tornada. I més de 12 hores de conducció, a les quals cal afegir les inevitables estones d'aturada.
Ahir, el matí es va despertar alterat pel greu accident que hi havia hagut a l'entorn de Girona. Hi va haver dos morts, una topada amb diversos vehicles implicats i algun d'ells incendiat. Alguns dels que havien emprès el viatge des de la Catalunya Central a les 5 de la matinada es van trobar amb una important retenció a Vilablareix, a prop de Girona, ja que l'autopista va quedar tallada durant força estona en direcció nord. Durant el matí, però, es va anar recuperant la normalitat en aquesta via. La periodista i escriptora manresana Anna Vilajosana explicava que ella havia estat «una hora aturada», però, més enllà del retard sobre les previsions de viatge, la incidència no els havia afectat en res més. Vilajosana havia passat Narbona al migdia. Una mica abans, en una aturada a fer benzina a Besiers, comentava que «les àrees de serveis estan plenes de catalans». A la carretera, «tres de cada deu vehicles els podem identificar com a catalans».
Aquesta mateixa experiència la tenia dimarts Marisa Badia, flautista i cantant i professora de música a Berga, que va viatjar també a Brussel·les amb la família. Hi havia molts catalans a la carretera, «molts vehicles catalans, que els podies identificar per símbols o per la E que figura al costat dels números de la matrícula». En el seu cas, Badia va arribar al matí a la capital europea després de fet nit en una població belga a pocs quilòmetres de la frontera.
A Manresa, els punts de sortida dels autocars eren el carrer de Santa Joaquima i l'estació d'autobusos. Sis-centes persones van omplir els deu autocars, abillades amb llaços grocs, estelades i banderes per fer-se veure i escoltar a Brussel·les.
Les samarretes grogues majoritàriament les duien a les motxilles preparades per tenyir la capital d'Europa amb el color proscrit per la Junta Electoral i que ha esdevingut símbol de resistència.
