Un jutge va ordenar ahir detenir l'expresidenta argentina i senadora Cristina Fernández per presumpte encobriment, mitjançant un pacte amb l'Iran, dels ciutadans d'aquest país acusats de l'atac a una mútua jueva el 1994, pel que va demanar al Senat que li retiri els aforaments que la protegeixen. Segons fonts judicials, el magistrat federal Claudio Bonadio, que ja encapçala altres causes que afecten qui va ser cap d'Estat del 2007 al 2015, va dictar el processament pels delictes de traïció a la pàtria i encobriment agreujat i va demanar la seva detenció per què pot entorpir la causa.

També va ordenar un embargament de 50 milions de pesos (uns 2.880.000 de dòlars). La Cambra Alta, en la qual cap grup té majoria absoluta i amb el cor-rent ideològic peronista, al qual pertany Fernández, molt fragmentat, haurà de decidir si atén la sol·licitud de retirar la immunitat a Fernández -que va jurar el seu càrrec el 29 de novembre- , per al que serà necessari el sí de dos terços dels legisladors.

L'expedient judicial va ser obert per la denúncia que el fiscal Alberto Nisman va abocar al gener de 2015 contra ella i diversos membres del seu Govern quatre dies abans d'aparèixer mort, amb un tret al cap, en condicions que encara s'investiguen en els tribunals, que apunten que el procurador va ser assassinat.

Nisman assegurava que un pacte subscrit entre l'Argentina i l'Iran el 2013 per investigar conjuntament l'atemptat a la mútua AMIA, que va deixar 85 morts i segueix impune, buscava realment encobrir els imputats com a sospitosos de l'atac, entre ells l'expresident iranià Ali Akbar Rafsanjani i l'excanceller Ali Akbar Velayati, per afavorir l'intercanvi comercial bilateral. En un dictamen de gairebé 500 pàgines, Bonadio va dictar ahir altres processaments, diversos d'ells amb presó preventiva: l'exsecretari legal i tècnic de la Presidència Carlos Zannini i el sindicalista Luis D'Elía, que ja van ser arrestats, i va atorgar la presó domiciliària a l'excanceller Héctor Timerman pel seu delicat estat de salut. També van ser detinguts Jorge Yussuf Khalil, referent de la comunitat islàmica a l'Argentina, i el dirigent polític Fernando Esteche, en considerar que el delicte imputat va ser orquestrat per la cúpula del govern però va tenir la col·laboració de funcionaris. Després de la mort de Nisman, la seva denúncia va ser desestimada, però la causa va ser reoberta el 2016 i posteriorment unificada amb una altra per presumpta traïció a la pàtria, també amb el polèmic acord en el centre d'atenció, i dirigida per Bonadio.

Aquell pacte bilateral mai va ser ratificat per l'Iran i, a Argentina, encara que va ser aprovat al Congrés, va ser declarat després inconstitucional. «La resolució és arbitrària i mancada de tots els continguts jurídics, perquè és una denúncia que va ser desestimada per sis jutges en dues oportunitats i ratificat pels superiors per inexistència de delicte», va assenyalar Juan Martín Mena, excap del Gabinet del ministeri de Justícia durant el Govern de Fernández.