La Guàrdia Civil, en la seva investigació per seguir el rastre de les despeses del Govern per a l'1-O, ha protagonitzat aquest dijous un escorcoll a la seu d'Unipost, empresa postal a la qual el 19 de setembre passat van intervenir milers de sobres amb les notificacions que el Govern català volia enviar a membres de les meses de votació del referèndum.

Segons han informat a Efe fonts de la investigació, en l'operació, dirigida pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, la Guàrdia Civil ha detingut al seu pis de Barcelona el director general d'Unipost, Pau Raventós, que ha estat traslladat a la central de la companyia a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), per prosseguir amb l'escorcoll. Hores després ha quedat en llibertat.

En el marc de la investigació sobre els preparatius de l'1-O, el jutge ha ordenat a la Guàrdia Civil seguir el rastre de les despeses en els quals va incórrer el Govern català per a la celebració del referèndum, anul·lat pel Tribunal Constitucional, després de constatar l'"opacitat" i les "argúcies" usades pel Govern per quantificar els diners públics destinats a la votació.

Milers de sobres intervinguts els dies abans del referèndum

La Guàrdia Civil va intervenir el passat 19 de setembre milers de sobres amb les notificacions que el Govern català volia enviar als presidents, vocals i suplents que havien de conformar les meses electorals del referèndum, que es trobaven en un magatzem d'Unipost a Terrassa (Vallès Occidental), propietat d'Anton Raventós.

De fet, la Guàrdia Civil va descobrir aquesta documentació quatre dies després de detectar una reunió que van mantenir en un hotel de Barcelona el director general de patrimoni de la Generalitat Francesc Sutrias -un dels detinguts en l'operació del 20 de setembre passat-, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell i el propi Anton Raventós.

En els escorcolls els agents també han buscat pistes sobre les despeses del Govern per a la celebració del referèndum, que fins ara no s'han pogut determinar, més enllà d'una partida de mig milió d'euros en publicitat.

De fet, el jutge va recórrer, en un acte del passat 23 de novembre, a l'article 155 de la Constitució per demanar als ministeris d'Economia i Hisenda que donin les "ordres oportunes" perquè la Generalitat aclareixi el cost del referèndum.

El tribunal vol saber exactament quant va costar el referèndum

El jutge ja va requerir sense èxit el passat 30 d'octubre a la conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat, quan el seu titular Oriol Junqueras ja havia estat destituït per aplicació de l'article 155 de la Constitució, que desglossés el cost del referèndum de l'1-O, inclosos els actes de campanya, l'estada d'observadors internacionals i el material utilitzat, que inclou urnes, paperetes, sobre i despeses d'enviament a càrrec d'Unipost.

No obstant això, la Generalitat va respondre al seu requeriment indicant "el desconeixement o inexistència de qualsevol mena de despesa" per al referèndum.

El jutge també ha sol·licitat poder accedir al fitxer de titularitats Financeres del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLANC), per conèixer els comptes bancaris, comptes de valors i altres productes bancaris de persones físiques i jurídiques relacionades amb les activitats per a la preparació i execució del referèndum, amb la finalitat de descobrir si la votació es va costejar amb fons públics de forma oculta.

Es dóna el cas que la Generalitat ja va encarregar a Unipost la bustiada d'informació institucional de la consulta del 9N del 2014, que també havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional, per valor de 240.259 euros.