El Tribunal Suprem va negar ahir el permís per sortir en llibertat i poder fer campanya a les eleccions catalanes a l'expresident d'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, que es troba en presó preventiva per la seva imputació en el cas obert pel procés cap a la declaració d'independència. Sànchez és el número dos en la candidatura de Junts Per Catalunya per Barcelona en els comicis que se celebraran el 21 de desembre. La campanya ja s'està desenvolupant, però el jutge tem que pogués promoure tumults i per això li nega la sortida.
A més, Llarena no només li ha negat els permisos de sortida, sinó també que el pres assumís estar constantment vigilat per les forces de seguretat durant la seva participació en la campanya.
També ha rebutjat altres peticions de Sànchez: que se l'autoritzi a concedir al centre penitenciari les entrevistes que li siguin sol·licitades i consideri pertinents i poder-se connectar per Internet en horari ampli, de manera que pugui intervenir en campanya. Llarena recorda que va acordar la presó preventiva i sense fiança de Sànchez pel risc que pogués impulsar mobilitzacions públiques violentes, semblants a aquelles per les quelas és acusat en el sumari obert al Suprem.
Participació en mitjans
D'aquesta manera, indica el jutge, les autoritzacions que reclama per sortir del centre penitenciari o de participació en els mitjans de comunicació «precisament possibilitarien les situacions de risc que la presó ha intentat conjurar, ja que no només facultarien l'impuls de mobilitzacions immediates, sinó que podrien aprofitar-se per propiciar que els tumults es materialitzessin en resposta a la conformació institucional que resulti dels comicis». En la resolució notificada ahir, el magistrat argumenta també la seva decisió en la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual els drets del vot i d'elegibilitat no són drets absoluts, per importants que siguin. Cada Estat «els pot modular, sempre que la participació democràtica no perdi la seva efectivitat i que les limitacions responguin a fins legítims i guardin una adequada correspondència amb els motius que les impulsen».
Fi de l'euroordre
Per altra banda l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers autonòmics que l'acompanyen a Brussel·les ja no tenen causes pendents amb la Justícia belga, que va atendre ahir la sol·licitud de les autoritats espanyoles de retirar la petició d'extradició que pesava sobre ells. La Cambra del Consell de Brussel·les, tribunal de primera instància encarregat d'examinar a Bèlgica les euroordres cursades per la Justícia espanyola contra els cinc polítics secessionistes, va desestimar ahir el cas, com estava previst, després que Espanya anul·lés aquestes Ordres Europees de Detenció i Entrega (OEDE).
