Casada, amb dos fills i professora d'autoescola, la manresana Ana C. Querol, de 35 anys, ha decidit fer un pas endavant en política i, després de militar 8 anys a Iniciativa i de ser-ne la coordinadora a Manresa, es presenta a la llista de Catalunya En Comú Podem per Barcelona. És al número 33.

Diuen que tenen la clau. Per què ho creuen tan fermament?

Perquè el que s'ha estat generant a Catalunya és una polarització de dos blocs confrontats que han decidit enfrontar-se fent una política de trencar. I nosaltres som els que podem generar ponts entre els uns i els altres. Podem fer una proposta que sigui per a les àmplies majories. Creiem que la política no és només votar, sinó que també és pacte i que és possible recosir aquest trencament. Tenim dos blocs que viuen d'esquena, i això no pot ser que acabi amb un 51 % imposant-se a l'altre 49%, ha d'acabar satisfactòriament per a tothom.

Defensen un referèndum. El resultat bé podria ser 51%-49%.

Hem d'arribar al referèndum amb una proposta que superi els blocs, que sigui àmplia i que permeti gestionar totes les sensibilitats. Justament l'1 d'octubre es plantejava la pregunta de sí o no, i tampoc no sabíem què era el sí. La llei de transitorietat era molt buida. Abans del referèndum hem de decidir cap a quin país anem i hem de fer un procés constituent. No podem permetre l'immobilisme, però tampoc una solució que sigui només per a la meitat i que l'altra meitat se senti frustrada.

Per tant, seria un referèndum celebrat a llarg termini?

No tan llarg. Però fins ara s'ha vist que les presses han estat males conselleres i ens han portat a un cul-de-sac. Per tant, sense pausa i tenint-ho clar, hem de buscar la manera de fer-lo. I, a partir d'aquí, construir una república catalana sobirana que ha de decidir quina és la seva relació amb la resta de pobles d'Espanya i d'Europa.

No descarten apostar per una Catalunya independent?

Volem que la república catalana sobirana pugui vincular-se de forma bilateral dins d'un estat espa-nyol plurinacional. No podem dir si farem campanya pel sí o pel no en un hipotètic referèndum; però tampoc estem en aquest moment. Tenim una diversitat d'idees dins l'organització i les haurem de conjugar. Per aconseguir arribar a aquest punt, està clar que al PP se l'ha de fer fora del govern espa-nyol. Segurament els resultats del 21-D tindran també repercussió a l'Estat. Catalunya ha de ser el motor de canvi, també a l'Estat.

Quan diuen «ni DUI ni 155» sembla que equiparin les accions d'aquests dos blocs.

Potser les hem comparat i confrontat, però no equiparat. Que hi hagi gent a la presó, que hi hagi violència als carrers, que s'hagi intervingut el Govern de Catalunya i que qui estigui governant a Catalunya ara sigui la cinquena força al país no és equiparable a la DUI. Però això no vol dir que la DUI no fos una irresponsabilitat.

Amb qui veuen més fàcil el pacte després del 21-D?

Ens asseurem a parlar i treballar amb qui renegui del 155 i lluiti per aconseguir més autogovern a Catalunya, qui abandoni la unilateralitat i el frontisme, i qui posi sobre la taula els drets socials. No investirem un president que no tingui una agenda social per a Catalunya. I, si podem, el que demanem és al PSC i ERC que tornin a donar valor a les seves sigles.

Prioritzen les polítiques socials. A quines donen més valor i com ho pensen fer viable?

Cal una inversió social mínima del 28 % del PIB, que és la mitjana europea. Actualment s'està al 21 %. Per poder sufragar aquesta inversió s'han d'apujar els impostos dels que més tenen. La nostra prioritat és un pla de xoc social i territorial, i en aquest sentit, creiem que la Catalunya Central és com el forat del dònut en inversions. A les comarques central cal prioritzar la C-55 i les necessitats de transport ferroviari; les polítiques de salut pública; i l'escola pública.