Nit electoral ben tensa en què s'ha arribat a uns resultats relativament previsibles. I amb unes característiques insòlites: d'una banda, amb una participació extraordinària com correspon a l'ambient polític també extremadament tens dels darrers dies i, d'altra banda, amb unes circumstàncies molt especialment favorables al tripartit del 155, que tenia a favor seu l'ocupació il·legítima de la Generalitat, el control dels mitjans de comunicació, l'empresonament, l'encausament i l'exili dels seus dirigents més destacats. Que en aquestes circumstàncies, les pitjors possibles, l'independentisme hagi revalidat la majoria absoluta, s'acosta a l'heroïcitat. Que s'hagi mantingut al capdavant malgrat tenir els seus líders més destacats a la presó o a l'exili demostra l'extraordinari arrelament del sentiment d'independència.

Els resultats són ben explícits: el bloc independentista i republicà ha passat de llarg dels 2 milions de vots i disposarà de 70 escons, el bloc del 155 n'ha obtingut poc més de 1.850.000 i tindrà 57 escons, i Catalunya en Comú, 318.000 vots i 8 escons. Correspondrà, doncs, altra vegada, als partits sobiranistes de formar govern. Exactament igual que en la legislatura que els partits del 155 van estroncar il·legalment. I el Partit Popular sembla que definitivament es quedarà amb només 3 escons, un fet que, evidentment, converteix el partit que governa Espanya en absolutament residual a Catalunya.

Què farà ara el Govern del PP? Una vegada més ha estat absolutament derrotat a Catalunya. I amb ell Mariano Rajoy. Tot el que ha intentat en els darrers mesos no ha servit de res. És capaç d'aprendre'n la lliçó? És capaç l'Estat de treure'n conseqüències?