El ministeri de l'Interior està retirant de manera progressiva des d'ahir en el marc d'una operació que s'allargarà fins aquest dissabte que ve ls agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegats a Catalunya.

D'aquesta manera, segons van informar Efe fonts policials, el dia 30 de desembre ja no quedaran efectius de reforç dels dos cossos en territori català, pel que es posarà fi a l'anomenada operació Copèrnic, en marxa des de setmanes abans de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Tant els agents de policia que s'allotjaven encara en els dos creuers atracats al port de Barcelona, el Rhapsody i el GNV Azzurra, com també els que romanien desplegats en diversos hotels de tota el país i en dependències militars tornaran als seus destins, si bé es mantindran, com és lògic, les plantilles de Policia Nacional i Guàrdia Civil que ja estaven destinades a Catalunya, així com el reforç d'unitats d'antiavalots que es desplacen a territori català habitualment.

Des de l'inici del desplegament, que es va arribar a xifrar de forma extraoficial en gairebé 20.000 agents policials en alguns moments incloses les plantilles fixes dels dos cossos a Catalunya, Interior ha prorrogat diverses vegades les ordres de comissió de servei d'aquests efectius, que, encara que en menor nombre, s'han mantingut durant la campanya i la jornada electoral del 21-D.

L'operació Copèrnic no ha estat aliena a les crítiques, especialment dels sindicats i associacions de guàrdies civils, que en aquests mesos han denunciat les condicions de l'estada d'alguns allotjaments, especialment el ferri conegut popularment com el vaixell de Piolín, que va ser desallotjat i va salpar del port de Barcelona el 16 de desembre passat.

Aquest desplegament d'agents dels cossos de seguretat ha generat una forta polèmica a Catalu-nya, especialment després de les càrregues policials de l'1 d'octubre passat als centres de votació. A més a més, des de principi de setembre fins a la primera setmana de novembre, segons la Guàrdia Civil, hi ha hagut un total de 117 escraches contra els seus agents destinats a Catalunya durant dos mesos, que van tenir lloc majoritàriament davant aquarteraments i hotels, però també en un càmping. Són xifres recollides a la causa que l'institut armat ha presentat davant del Tribunal Suprem.